Tractament adjuvant després de la cirurgia

Una vegada feta la gastrectomia parcial o total pot ser que calgui aplicar un tractament adjuvant amb quimioteràpia, el qual de vegades ha d’anar combinat amb immunoteràpia, i se sol començar quan ha passat un mes de la cirurgia, aproximadament. L’objectiu d’aquest tractament és destruir qualsevol cèl·lula cancerosa que hagi quedat a l’organisme i que no es pugui veure perquè és massa petita.


Els efectes secundaris més freqüents dels tractaments adjuvants són les nàusees o els vòmits, la falta de gana (anorèxia) i l’alteració del gust, a banda de molt cansament. L’aparició d’aquests efectes pot limitar o dificultar encara més la ingesta, ja condicionada per la cirurgia, cosa que pot provocar un augment de la pèrdua de pes i un empitjorament de l’estat nutricional, i en alguns casos també pot ocasionar diarrea o mucositis. La recomanació general és que el pacient segueixi les indicacions descrites per a la gastrectomia parcial o la gastrectomia total en la fase de progressió de l’alimentació en què es trobi i que les adapti als possibles efectes secundaris o símptomes derivats del tractament.


Generalment es duen a terme els cicles de quimioteràpia cada 21 dies (tres setmanes), i els efectes secundaris apareixen habitualment al llarg d’una setmana després d’haver rebut el tractament. Aquests efectes secundaris comporten freqüentment complicacions per menjar. Per això es recomana compensar alimentàriament el màxim possible durant la setmana anterior i la setmana posterior a l’aparició dels efectes secundaris, i per fer-ho us hi ajudaran les indicacions de l’apartat anterior.


Per a les setmanes sense efectes secundaris, cal que seguiu les indicacions sobre l’alimentació postcirurgia, per incrementar una mica la ingesta i enriquir al màxim les preparacions. Per a la setmana d’aparició dels efectes secundaris, seguiu les recomanacions següents:

Recomanacions

En el cas de restrenyiment, és important consultar amb l’equipo mèdic de referència, per valorar la millor estratègia pel seu abordatge.