Com ha de ser l’alimentació d’una persona que se sotmet a un tractament oncològic? Quins consells i recomanacions s’haurien de seguir? Com mantenir un estat nutricional òptim?
Aquí trobaràs informació, consells i recomanacions per adaptar l’alimentació al tractament.
La majoria de tractaments són llargs i combinen diferents teràpies que, al seu torn, poden provocar diversos efectes secundaris en el pacient. Les recomanacions alimentàries generals són similars per a tots els tipus de processos oncològics i les fases del tractament. Així i tot, s’han d’adaptar a mesura que vagin apareixent els diferents símptomes o efectes secundaris del tractament.
Sigui el tipus càncer que sigui, la localització o la fase del tractament (si no hi ha alguna recomanació concreta per al cas particular), la recomanació és seguir una alimentació sana i equilibrada, que contingui aliments de tots els grups en la quantitat i freqüència adequades.
UNA ALIMENTACIÓ ADEQUADA DURANT EL TRACTAMENT AJUDA A:
Obtenir els nutrients necessaris per al bon funcionament de l’organisme
Mantenir un bon estat nutricional
Mantenir un pes adequat
Mantenir
l’organisme ben hidratat
Tolerar millor el tractament i els efectes secundaris que provoca
Combatre millor possibles infeccions
Mantenir la qualitat de vida al llarg del tractament
Mantenir una microbiota diversa i estable
Una alimentació saludable i equilibrada, amb aliments de tots els grups i en les quantitats i freqüències adequades, és la que aporta tots els nutrients necessaris per al bon manteniment de l’organisme i les seves funcions, i al mateix temps assegura l’energia i les proteïnes indispensables per mantenir un bon estat nutricional. A més, ajudarà a mantenir una ↓microbiota intestinal sana, capaç de modular l’eficiència i toxicitat del tractament.
- La microbiota és el conjunt de microorganismes que habiten en el nostre organisme, principalment en el còlon. Compleix amb múltiples funcions com la producció d’energia, participa en la síntesi i absorció de vitamines i minerals, protecció contra substàncies perilloses, modulació del sistema immunitari o la millora del trànsit intestinal.
- Avui dia, múltiples estudis indiquen que una microbiota intestinal sana, modula l’eficàcia i la toxicitat del tractament oncològic, sobretot en la immunoteràpia.
A continuació, es presenten els deu punts clau sobre l’alimentació que cal seguir durant el tractament de qualsevol tipus de càncer, que s’hauran d’anar adaptant segons l’aparició dels possibles efectes secundaris del tractament, les complicacions o les situacions concretes derivades de la localització del tumor o les patologies prèvies com ara al·lèrgies o intoleràncies, diabetis, problemes cardiovasculars o malaltia renal, entre d’altres. És imprescindible consultar amb un especialista en nutrició la idoneïtat d’aquestes recomanacions.
Repartir l’alimentació en diverses preses al dia és important per mantenir l’organisme en activitat, afavorir la digestió, controlar el nivell de glucosa a la sang i tenir més opcions per incorporar l’energia i els nutrients que el cos necessita.
És important que cada àpat inclogui aliments rics en hidrats de carboni, per cobrir l’aportació adequada d’energia. La principal font són els cereals i pseudocereals (arròs, blat, blat tendre, blat de moro, quinoa i derivats), els tubercles (patata, moniato, iuca…) i els llegums (llenties, cigrons, mongetes, soia,…). Han de ser presents a la majoria dels àpats, ja que són la principal font d’energia de l’organisme. Es recomana triar-ne les versions integrals (sempre que no estigui contraindicat) per augmentar l’aportació de fibra i reduir el risc de restrenyiment.
Totes les fruites i verdures són excepcionals, cadascuna té particularitats diferents i, per aquest motiu, és important menjar les que ens ofereix cada temporada i no centrar-se en una única fruita o verdura. És essencial prendre cada dia fruites i verdures de diferents tipus i colors per aprofitar les diferents vitamines, polifenols, carotens i altres fitoquímics beneficiosos que ens aporten. Tot i que actualment trobem moltes fruites i verdures durant tot l’any, els aliments de temporada i de proximitat són els que estan en el millor punt de maduració, de sabor, aroma i contingut en nutrients i compostos bioactius.
Les proteïnes són necessàries per a la reparació del teixit corporal, així com per mantenir sa el sistema immunitari. Les persones amb càncer sovint necessiten més proteïnes del comú per reparar els teixits i també per ajudar a combatre possibles infeccions.
- La carn, el peix, el marisc, els ous i la soia són els aliments amb proteïnes de més bona qualitat. Es recomana afegir al dinar i el sopar qualsevol preparació que contingui peix (blau o blanc), marisc, carn (principalment magra), ous, soia o els seus derivats (tofu, soia texturitzada). Si no es pot assegurar que s’incorporen als dos àpats, cal intentar-ho com a mínim en un dels dos, i a la resta incloure-hi altres aliments que també siguin una bona font de proteïnes.
- La llet, el iogurt i els formatges ens aporten minerals, vitamines i proteïnes essencials per al cos, de manera que també és recomanable incorporar-los dues vegades al dia. Cada persona pot consultar al seu especialista quina és la versió més adequada per a les seves necessitats (lactis sencers, semidesnatats o desnatats).
Alguns aliments rics en proteïnes:
| D’origen animal | Peix blanc: rap, lluç, bacallà… Peix blau: sardina, verat, salmó… Marisc: calamar, pop, musclos, sèpia, gambes, escamarlans… Peix en conserva: tonyina, sardines, escopinyes… Carn blanca: pollastre, conill, gall dindi… Ous: especialment la clara. Lactis: iogurt natural ric en proteïnes, iogurt natural, formatges frescos, semicurats o curats… |
| D’origen vegetal | Llegums secs o cuits: llenties, cigrons, mongetes (vermelles, negres, blanques…), soia… Llegums secs i torrats sense sal per picar: cigrons, faves… Derivats de la soia: soia texturitzada, farina de soia, tofu, tempeh… Fruita seca i llavors sense sal: ametlles, nous, avellanes, pipes de gira-sol, pipes de carbassa… Seitan: gluten de blat o altres cereals. |
Les persones que segueixen una alimentació exclusivament vegetal, amb molt poca proporció d’aliments d’origen animal o gens (vegana, vegetariana, crudivegana, etc.), és molt important que consultin el dietista-nutricionista de referència per estudiar com cobrir adequadament les necessitats de proteïnes, vitamines i minerals que l’organisme necessita per fer front a tot el procés oncològic.
Procurar que els àpats principals, com el dinar i el sopar, siguin complets i incorporin una part de verdures i hortalisses, una part d’aliments font d’energia i una altra part d’aliments font de proteïnes. Seguir el mètode del plat és una manera pràctica d’aconseguir-ho. Aquesta proposta general assegura gran part dels nutrients que es requereixen al dia, tot i que la quantitat i la proporció de cada part pot variar en funció de les recomanacions del metge especialista o de la situació clínica.
El mètode del plat permet, a més, preparar elaboracions diverses com plats combinats, plats complets, un entrant amb un plat principal, un primer i un segon plat i fins i tot elaboracions com entrepans o platets.
Incloure varietat de vegetals
És important consumir vegetals diàriament, sense limitar-se sempre als mateixos: variant entre les diferents verdures i fruites de temporada i combinant-les amb d’altres aliments d’origen vegetal com diferents llegums, cereals integrals, fruita seca, bolets, llavors.… quanta més varietat, millor per a la microbiota intestinal.
Afegir aliments rics en fibra
La fibra és el principal aliment dels nostres bacteris beneficiosos, i sobretot la fibra anomenada prebiòtica. Algunes fonts potencialment prebiòtiques són les fruites (plàtan, pruna, poma, magrana, pera…), les verdures i hortalisses (ceba, porro, all, espàrrecs, carxofa, xicoira, remolatxa…), els llegums, els tubercles, els cereals integrals, la fruita seca i llavors, els bolets…
Incloure aliments fermentats
Els aliments fermentats són aquells que contenen microorganismes vius en la seva composició, principalment bacteris beneficiosos que passen a formar part de la microbiota, contribuint al seu correcte estat i equilibri. Alguns aliments amb una bona font de probiòtics per a incloure en els menjars són el iogurt natural, el quefir, el formatge curat, el vinagre de poma, la col fermentada o xucrut… Abans de consumir-los, consultar sempre a un professional de la salut atès que, en determinats casos, com la neutropènia o altres situacions on les defenses estan baixes, el seu consum s’ha de controlar per risc d’infecció.
Per això, és recomanable assegurar la ingesta d’un litre i mig a dos litres d’aigua (de sis a vuit gots) cada dia. La millor opció sempre és l’aigua, però també hi ha altres líquids per hidratar-se com l’aigua amb gas, tes i infusions o brous vegetals. Pel seu contingut en sucre, és convenient limitar el consum de refrescos, sucs comercials i altres begudes ensucrades. És important evitar el consum de begudes alcohòliques.
Es recomana:
- Rentar-se les mans amb aigua i sabó i mantenir neta la cuina i els espais afins (nevera, estris de cuina, draps, etc.).
- Netejar bé tots els aliments a l’hora de cuinar, fent especial èmfasi en els aliments que es consumiran crus, com les fruites amb pell i algunes verdures i hortalisses.
- Separar els aliments crus dels cuinats i a la nevera diferenciar espais per a aquests aliments, conservant-los en recipients estancs.
- Coure bé els aliments i reescalfar suficientment les elaboracions.
- Refrigerar els aliments cuinats que no es menjaran, com més aviat millor.
- Descongelar-los sempre dins de la nevera o al microones, mai a temperatura ambient.
Es recomana:
- Evitar els fregits o els guisats forts.
- Preparar els aliments prioritzant les coccions al vapor, bullit, al forn, a la planxa, a la papillota o al microones.
- Utilitzar oli d’oliva verge extra tant per cuinar com per amanir els aliments.
- Aprofitar les herbes aromàtiques i espècies (julivert, canyella, cúrcuma, curri, gingebre, coriandre, romaní, alfàbrega, etc.) per donar diferents matisos gustatius a les preparacions al mateix temps que s’incorporen compostos beneficiosos.
- Prioritzar sempre els greixos saludables: els greixos juguen un paper fonamental tant per a la salut global com per a la salut de la microbiota intestinal. Per aquest motiu és important prioritzar els greixos de la dieta mediterrània, els quals es relacionen amb una composició òptima de la microbiota. Entre ells trobem l’oli d’oliva verge extra (tant per cuinar com amanir), el peix blau (sardina, seitó, verat, sorell, salmó…), les olives i la fruita seca i llavors.
Es recomana no fer dietes o consumir aliments diferents de la resta del grup, ja que això ajudarà a normalitzar i relaxar l’hora de l’àpat, i disminuirà l’estrès i la sensació de sentir-se malalt. Limitar no vol dir eliminar; no cal sentir-se culpable si no se segueixen sempre aquestes recomanacions al peu de la lletra, de vegades és important menjar des del punt de vista més emocional.
Cal evitar passar gran part del temps al sofà o al llit. És recomanable mantenir-se actiu tot el temps que es pugui i intentar anar adaptant la intensitat i durada de l’exercici físic a l’estat en què es trobi la persona en cada moment del tractament. Cal consultar al metge quines serien les activitats més recomanades per a cada cas. Si el cansament o el malestar no permeten fer cap tipus d’activitat, s’ha d’intentar almenys caminar o passejar 20-30 minuts al dia.
