En aquest apartat, es recullen i s’analitzen algunes de les creences i mites alimentaris més comuns relacionats amb l’alimentació durant el tractament del càncer, explicant si es troben fonamentats o si, per contra, no tenen cap base científica ferma que els sostingui.
Cercar informació sobre els aspectes alimentaris que podrien modificar-se per a combatre la malaltia, és una pràctica comuna després del diagnòstic del càncer. Productes, coccions, utensilis, dietes… que podrien ser perjudicials o que podrien tenir un efecte màgic o miraculós en l’organisme. Tota aquesta informació de pàgines web, llibres, revistes i fins i tot de consells d’amics o familiars que han escoltat o llegit sobre el tema, pot generar sobreinformació i amb ella, sensació d’angoixa, al no saber què és realment cert i què no. En alguns casos, s’acaba per eliminar de l’alimentació aliments imprescindibles per fer front a la malaltia o, al contrari, per afegir, herbes o suplements que poden ser perjudicials o que simplement, incrementen el cost de l’alimentació sense cap evidencia real de la seva eficàcia.
Per a l’elaboració d’aquest apartat, s’ha realitzat una revisió bibliogràfica d’estudis científics publicats els darrers anys i s’han considerat les declaracions dels organismes oficials de seguretat alimentaria existents, estatals i internacionals, com l’ACSA (Agencia Catalana de Seguretat Alimentària); la FDA (Agència d’Aliments i Medicaments d’Estats Units), i l’OMS (Organització Mundial de la Salut). També s’han seguit les recomanacions de diferents instituts, societats i associacions especialitzades en la investigació i la difusió d’informació relativa a la prevenció i el tractament del càncer.
És necessari incloure suplements dietètics en l’alimentació?
No es recomana consumir suplements alimentaris de cap tipus sense que hagin estat prescrits pel seu equip mèdic o dietista-nutricionista de referència.
Mite
L'existència d'una gran varietat de productes amb finalitats dietètiques sol generar confusió entre aquells suplements alimentaris a base de vitamines, minerals, antioxidants i altres compostos bioactius que es poden adquirir sense prescripció mèdica en herboristeries, farmàcies... i la suplementació nutricional amb productes de nutrició mèdica. La creença en l'efecte beneficiós dels primers (els suplements antioxidants o a base d'altres compostos) gaudeix de gran popularitat entre moltes persones en tractament de càncer, degut a la gran quantitat de missatges que es difonen sobre les seves propietats "miraculoses", però sense evidència científica que els hi doni suport.
Recomanació
Un estat nutricional adequat és bàsic per fer front a malalties i als seus tractaments. En el mercat existeixen molts suplements de composició i qualitat molt variable, molts inofensius i segurs, però d’altres no. Per tant, incorporar vitamines, minerals, antioxidants addicionals o altres compostos bioactius amb el consum de suplements dietètics pot causar efectes secundaris greus i nocius, ja que podrien interactuar o interferir amb els tractaments que s'estan rebent i reduir-ne l'eficàcia o acció o provocar toxicitats greus no esperades. Per això, cal consultar sempre amb l'equip mèdic abans d'incorporar un suplement d'aquest tipus a l'alimentació. En canvi, quan no es puguin cobrir les necessitats nutricionals a través de l'alimentació, l'oncòleg pot prescriure la suplementació nutricional amb productes dirigits a una alimentació especial. Aquests han estat elaborats i formulats especialment per al tractament nutricional de pacients sota supervisió mèdica, formant així part del tractament i han de diferenciar-se totalment dels anteriors.
Evidència
Tot i la investigació creixent sobre l'ús de suplements dietètics durant el tractament oncològic, l'evidència actual és insuficient. Actualment, no existeix evidència científica que avali que l'ús d'antioxidants, vitamines o minerals addicionals ajudi a tractar o guarir el càncer. Alguns tractaments oncològics seran prescrits amb dosis específiques d'algunes vitamines o minerals, però el seu equip mèdic realitzarà aquesta prescripció addicional. D'altra banda, els suplements nutricionals són productes per a usos mèdics especials recolzats per evidència científica en relació amb la seva eficàcia, seguretat i eficiència, de manera que donen resposta a les necessitats nutricionals de les persones que, per la seva situació nutricional, els requereixen. La suplementació nutricional pot indicar-se de forma complementària a la ingesta d'aliments o com a dieta líquida completa via oral. Cal realitzar una valoració nutricional prèvia per seleccionar el producte més adequat. Existeixen molts tipus de suplements nutricionals per atendre les diferents necessitats, a més de tenir diferents sabors i textures. Aquests suplements poden ser finançats pel Sistema Nacional de Salut en funció de diferents requisits que estan regulats, i només es poden adquirir en farmàcies o per via hospitalària.
Articles científics
- Alsharairi NA. The Effects of Dietary Supplements on Asthma and Lung Cancer Risk in Smokers and Non-Smokers: A Review of the Literature. Nutrients. 2019; 11(4): 725.
- Frenkel M, Abrams DI, Ladas EJ, Deng G, Hardy M, Capodice JL, et al. Integrating dietary supplements into cancer care. Integr Cancer Ther. 2013; 12(5): 369-84.
- Frenkel M, Sierpina V. The use of dietary supplements in oncology. Curr Oncol Rep. 2014; 16(11): 411.
- Huebner J, Marienfeld S, Abbenhardt C, Ulrich C, Muenstedt K, Micke O, et al. Counseling Patients on Cancer Diets: A Review of the Literature and Recommendations for Clinical Practice. Anticancer Res. 2014; 34(1): 39-48.
- Pawlowska E, Szczepanska J, Blasiak J. Pro- and Antioxidant Effects of Vitamin C in Cancer in correspondence to Its Dietary and Pharmacological Concentrations. Oxid Med Cell Longev. 2019; 2019:7286737.
Pàgines web
- Cancer [internet]. EUA: American Cancer Society; 2014 [citat març 2015]. Choosing and Using Dietary Supplements Wisely. Disponible a: http://www.cancer.org/treatment/treatmentsandsideeffects/complementaryandalternativemedicine/dietarysupplements/dietary-supplements-choosing-safely
- Cancer [internet]. EUA: American Cancer Society; 2014 [citat març 2015]. Are Dietary Supplement Safe? Disponible a: http://www.cancer.org/treatment/treatmentsandsideeffects/complementaryandalternativemedicine/dietarysupplements/dietary-supplements-fda-regulations
- Health effects of vitamin and mineral supplements. [citat març 2023]; Disponible a: http://www.bmj.com/
- Mangione CM, Barry MJ, Nicholson WK, Cabana M, Chelmow D, Coker TR, et al. Vitamin, Mineral, and Multivitamin Supplementation to Prevent Cardiovascular Disease and Cancer: US Preventive Services Task Force Recommendation Statement. JAMA. 2022 Jun 21;327(23):2326–33.
Llibres
- Bolch A, Cassileth B, Holmes M, Thomson C. Eating well, staying well during and after cancer. 1.ª ed. EUA: American Cancer Society; 2004.
Monografies d’internet
- American Cancer Society. Nutrición para la persona con cáncer. EUA: American Cancer Society; 2014 [citat març 2015]. Disponible a: http://www.cancer.org/acs/groups/cid/documents/webcontent/002904-pdf.pdf
Actualització més recent: Juliol 2023
Puc menjar carn vermella?
No cal eliminar totalment la carn vermella de l’alimentació durant el tractament oncològic, però sí que es recomana fer un consum moderat i limitar el consum de carn processada. Així i tot, consumir-ne és totalment opcional.
Mite
És un aliment molt mitificat. La seva mala fama recau en el fet que un elevat consum de carn vermella es relaciona amb un augment del risc de desenvolupar algun tipus de càncer, especialment el colorectal. Aquesta informació s’ha anat modificant fins a arribar a la falsa conclusió que qualsevol consum de carn vermella és perjudicial per a persones que pateixen la malaltia.
Recomanació
Durant el tractament i la recuperació posterior, consumir carn vermella no és perjudicial, ja que el consum de proteïna és bàsic per reparar i regenerar teixits. La recomanació de consum de carn és de tres o quatre racions a la setmana (100-125 g/ració), de les quals dues poden ser de carn vermella; i cal prioritzar les parts més magres, retirar el greix visible i limitar-ne la ingesta quan sigui processada.
Evidència
El grup de treball de l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) va concloure que hi ha una associació entre un alt consum de carn vermella i processada i el desenvolupament de càncer colorectal, i classifica les carns processades com a carcinogen i la carn vermella com a probable carcinogen. Com a resultat el Fons Mundial per a la Recerca del Càncer Internacional (WCRF) va recomanar limitar el consum de carn vermella a menys de 500g per setmana i consumir la menor quantitat possible de carn processada (WCRF, 2018). Així i tot, no hi ha cap consens que relacioni un consum moderat amb el risc de desenvolupament de càncer o d’interacció durant el tractament. La carn, i entre aquesta la vermella, és una excel·lent font de proteïnes d’alta qualitat, zinc, ferro, vitamines del grup B i vitamina K.
Articles científics
- Alexander DD, Morimoto LM, Mink PJ, Cushing CA. A review and meta-analysis of red and processed meat consumption and breast cancer. Nutr Res Rev. 2010; 23 (2): 349-65.Abid Z, Cross AJ, Sinha R. Meat, dairy, and cancer,,. The American Journal of Clinical Nutrition. 2014;100.
- Chiang VS, Quek SY. The relationship of red meat with cancer: effects of thermal processing and related physiological mechanisms. Crit Rev Food Sci Nutr. 2015; 15:0.
- De Cicco P, Catani MV, Gasperi V, Sibilano M, Quaglietta M, Savini I. Nutrition and breast cancer: A literature review on prevention, treatment and recurrence. Nutrients. 2019;11(7):1514.
- Farvid MS, Eunyoung C, Chen WY, Eliassen H, Willett WC. Dietary protein sources in early adulthood and breast cancer incidence: prospective cohort study. BMJ. 2014; 348: g3437.
- Farvid MS, Sidahmed E, Spence ND, Mante Angua K, Rosner BA, Barnett JB. Consumption of red meat and processed meat and cancer incidence: A systematic review and meta-analysis of prospective studies. European Journal of Epidemiology. 2021;36(9):937–51.
- Huang Y, Cao D, Chen Z, Chen B, Li J, Guo J, et al. Red and processed meat consumption and cancer outcomes: Umbrella Review. Food Chemistry. 2021;356:129697.
- Klurfeld DM. Research gaps in evaluating the relationship of meat and health. Meat Sci. 2015; 109: 86-95.
- Mourouti N, Kontogianni MD, Papavagelis C, Plytzanopoulou P, Vassilakou T, Psaltopoulou T et al. Meat consumption and breast cancer: a case-control study in women. Meat Sci. 2015; 100: 195-201.
- Norat T, Scoccianti C, Boutron-Ruault MC, Anderson A, Berrino F, Cecchini M, et al. European code against cancer. 4th Edition: Diet and cancer. 2015.
- Rossi RE, Pericleous M, Mandair D, Whyand T, Caplin ME. The role of dietary factors in prevention and progression of breast cancer. Anticancer Res. 2014; 34(12): 6861-75.
- Salter AM. The effects of meat consumption on global health. Rev Sci Tech. 2018; 37 (1): 47-55.
- Vance V, Campbell S, McCargar L, Mourtzakis M, Hanning R. Dietary changes and food intake in the first year after breast cancer treatment. Appl Physiol Nutr Metab. 2014; 39: 707-714.
- Wise J. Eating more red meat is linked with raised risk of breast cancer. BMJ. 2014; 348: g3814.
- Zeraatkar D, Johnston BC, Bartoszko J, Cheung K, Bala MM, Valli C, Rabassa M, Sit D, Milio K, Sadeghirad B, Agarwal A, Zea AM, Lee Y, Han MA, Vernooij RWM, Alonso-Coello P, Guyatt GH, El Dib R. Effect of Lower Versus Higher Red Meat Intake on Cardiometabolic and Cancer Outcomes: A Systematic Review of Randomized Trials. Ann Intern Med. 2019. 171 (10): 721-731.
Pàgines web
- Generalitat de Catalunya. Scientia: dipòsit d’informació digital del Departament de Salut [internet]. 2018 [citat abril de 2023]. Informe OMS sobre el consum de carn vermella i processada i el càncer. Disponible a: https://scientiasalut.gencat.cat/handle/11351/5812
- Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) [internet]. Cataluña: ASPCAT; 2015 [citat abril 2023]. L’Agència Internacional de Recerca del Càncer (IARC) vincula en diferents graus el consum de la carn vermella i la carn processada amb el risc de patir càncer. Disponible a: https://acsa.gencat.cat/ca/detall/noticia/LAgencia-Internacional-de-Recerca-del-Cancer-IARC-vincula-en-diferents-graus-el-consum-de-la-carn-vermella-i-la-carn-processada-amb-el-risc-de-patir-cancer-00002
- Cancer Research UK [Internet] 2022.[Citat abril 2023]. Does eating a healthy diet reduce my risk of cancer? Disponible a: https://www.cancerresearchuk.org/about-cancer/causes-of-cancer/diet-and-cancer/does-having-a-healthy-diet-reduce-my-risk-of-cancer.
- WCTR.org [Internet]. World Cancer Research Foundation International. 2022 [citat abril 2023]. Limit Red and processed meat. Disponible a: https://www.wcrf.org/diet-activity-and-cancer/cancer-prevention-recommendations/limit-red-and-processed-meat/
Monografies d’internet
- Agencia Internacional de Investigación sobre el Cáncer (IARC), Organización Mundial de la Salud (OMS). Monografías de la IARC evalúan el consumo de la carne roja y de la carne procesada [internet]. Lyon: IARC; 2015 [citat novembre de 2015]. Disponible a: http://www.iarc.fr/en/media-centre/pr/2015/pdfs/pr240_S.pdf
- Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) [internet]. Catalunya: ASPCAT; 2018 [citat gener de 2022. Petits canvis per menjar millor. Disponible a: https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/petits-canvis-per-menjar-millor/
Actualització més recent: Juliol 2023
He d’eliminar els productes làctis de la meva alimentació?
La recomanació dels experts és seguir una alimentació saludable i equilibrada que inclogui el consum diari de làctis. Només s’han d’eliminar els productes làctis de l’alimentació si l’oncòleg referent o el dietista-nutricionista del centre tractant ho indica.
Mite
L’efecte perjudicial que el consum de productes lactis té sobre les persones en tractament de càncer és un altre dels mites més comuns. L’origen pot ser la falsa relació entre el càncer de mama i el tipus de greix que contenen els derivats de la llet. Al greix d’aquest tipus de productes, majoritàriament saturat, se li ha atorgat sempre una mala reputació.
Recomanació
Durant el tractament del càncer, la recomanació dels experts és seguir una alimentació saludable i equilibrada que inclogui el consum diari de lactis (dues o tres racions al dia), pels nutrients que aporten (proteïnes, vitamines i minerals). Cada persona pot consultar al seu especialista quina és la versió més adequada per a les seves necessitats (làctics sencers, semidesnatats o desnatats). En el cas d’intolerància a la lactosa, pot provar-se la tolerància als làctics fermentats com iogurt i formatge o utilitzar làctics sense lactosa. Les begudes vegetals de soia, civada, arròs o ametlla no són nutricionalment equivalents.
Evidència
L’evidència científica actual indica que el consum adequat de productes lactis com la llet, el iogurt o els formatges no està associat a cap efecte negatiu sobre els tractaments. En estudis recents, s’ha observat que alguns components de la llet, com el calci, la vitamina D i la lactoferrina, podrien tenir un efecte anticancerigen i disminuir el risc de certs tipus de càncer, com el de mama o còlon, tot i que calen més estudis per confirmar-ho.
Articles científics
- Aune D, Lau R, Chan DS, Vieira R, Greenwood DC, Kampman E, et al. Dairy products and colorectal cancer risk: a systematic review and meta-analysis of cohort studies. Ann Oncol. 2012; 23(1): 37-45.
- Barrubés L, Babio N, Becerra-Tomás N, Rosique-Esteban N, Salas-Salvadó J. Association Between Dairy Product Consumption and Colorectal Cancer Risk in Adults: A Systematic Review and Meta-Analysis of Epidemiologic Studies. Adv Nutr. 2019; 10(suppl_2): S190-S211. Erratum in: Adv Nutr. 2020; 11(4): 1055-1057.
- Chagas CE, Rogero MM, Martini LA. Evaluating the links between intake of milk/dairy products and cancer. Nutr Rev. 2012; 70(5): 294-300.
- De Cicco P, Catani MV, Gasperi V, Sibilano M, Quaglietta M, Savini I. Nutrition and breast cancer: A literature review on prevention, treatment and recurrence. Nutrients. 2019;11(7):1514.
- Forouhi NG. Association between consumption of daily products and incident type 2 diabetes-insights from the European Prospective Investigation into Cancer study. Nutr Rev. 2015; 73(1): 15-22.
- Fraser GE, Jaceldo-Siegl K, Orlich M, Mashchak A, Sirirat R, Knutsen S. Dairy, soy, and risk of breast cancer: Those confounded milks. International Journal of Epidemiology. 2020;49(5):1526–37.
- Gonzales JF, Barnard ND, Jenkins DJ, Lanou AJ, Davis B, Saxe G, et al. Applying the precautionary principle to nutrition and cancer. J Am Coll Nutr. 2014; 33(3): 239-46.
- Lampe JW. Dairy products and cancer. J Am Coll Nutr. 2011; 30(1): 464S-70S.
- López-Plaza B, Bermejo LM, Santurino C, Cavero-Redondo I, Álvarez-Bueno C, Gómez-Candela C. Milk and dairy product consumption and prostate cancer risk and mortality: An overview of systematic reviews and meta-analyses. Advances in Nutrition. 2019;10.
- Orlich MJ, Mashchak AD, Jaceldo-Siegl K, Utt JT, Knutsen SF, Sveen LE, et al. Dairy Foods, calcium intakes, and risk of Incident prostate cancer in Adventist health study–2. The American Journal of Clinical Nutrition. 2022;116(2):314–24.
- Park SW, Kim JY, Kim YS, Lee SJ, Lee SD, Chung MK. A milk protein, casein, as a proliferation promoting factor in prostate cancer cells. World J Mens Health. 2014; 32(2): 76-82.
- Song Y, Chavarro JE, Cao Y, Qiu W, Mucci L, Sesso HD, et al. Whole milk intake is associated with prostate cancer-specific mortality among U.S. male physicians. J Nutr. 2013; 143(2): 189-96.
- Zhang K, Dai H, Liang W, Zhang L, Deng Z. Fermented dairy foods intake and risk of cancer. International Journal of Cancer. 2018;144(9):2099–108.
Pàgines web
- Cancer Council NSW [Internet]. 2021 [citat abril 2023] Dairy Foods and calcium and cancer risk. Disponible a: https://www.cancercouncil.com.au/cancer-prevention/diet-exercise/nutrition-and-diet/dairy-foods-and-calcium/
- WCTR.org [Internet]. World Cancer Research Foundation International. 2022. [citat abril 2023]. Meat, fish, dairy and cancer risk . Disponible a: https://www.wcrf.org/diet-activity-and-cancer/risk-factors/meat-fish-dairy-and-cancer-risk/
- Dairy Nutrition [Internet]. Dairy Nutrition Canada. 2022 [citat abril 2023]. Milk products and breast cancer. Disponible a: https://dairynutrition.ca/en/nutrition-and-health/cancer/milk-products-and-breast-cancer
Llibres
- Bélibeau R, Gingras D. Recetas con los alimentos contra el cáncer. 1.ª ed. Barcelona: Integral; 2010.
- Bolch A, Cassileth B, Holmes M, Thomson C. Eating well, staying well during and after cancer. 1.ª ed. EUA: American Cancer Society; 2004.
Actualització més recent: Juliol 2023
El consum de sucre afavoreix el creixement de les cèl·lules tumorals?
Menjar sucre o aliments que continguin diferents tipus de sucres de manera moderada, especialment procedent de les fruites, les hortalisses i els cereals, i dins d’una alimentació equilibrada, no té efectes perjudicials per a la salut.
Mite
Algunes fonts han tret de context els resultats d’estudis en què es revela l’efecte que provoca el sucre en el creixement de les cèl·lules tumorals. Això ha provocat l’eliminació total de tots els sucres i els seus derivats de la dieta de molts pacients en tractament oncològic per por d’alimentar el càncer.
Recomanació
El sucre és un nutrient essencial i pertany al grup dels hidrats de carboni, que poden ser simples o complexos. Dins dels simples, hi ha el sucre refinat o de taula, la brioixeria o les begudes ensucrades, que són els que hem d’evitar. Tanmateix, els sucres simples de la fruita o els complexos procedents de cereals, la pasta o el pa són aliments recomanats durant el tractament del càncer perquè ens donen energia i ens ajuden en el bon funcionament de l’organisme. Els hidrats de carboni formen part d’una dieta equilibrada i ajuden a mantenir un estat nutricional adequat durant el tractament oncològic. Igual que en la dieta mediterrània, entre el 50-60% de l’energia diària ha de procedir d’aquesta font d’aliments.
Evidència
Durant els últims anys, nombrosos autors han estudiat l’efecte de la glucosa en la replicació de les cèl·lules tumorals i alguns han avaluat el paper de la restricció calòrica en la biologia cel·lular i molecular del tumor tant in vitro com in vivo en animals. Aquest tipus de restriccions pot tenir conseqüències no desitjades en els pacients sotmesos a tractament oncològic, com ara desnutrició, pèrdua de massa muscular i deficiències nutricionals importants, que poden posar en joc l’eficàcia del tractament oncològic. Per tot això, l’evidència actual en humans desestima la restricció total d’hidrats de carboni simples i complexos en la dieta durant el tractament i anima a seguir una dieta equilibrada amb suficient aportació d’energia i proteïnes.
Articles científics
- Bose S, Le A. Glucose Metabolism in Cancer. Adv Exp Med Biol . 2018; 1063: 3-12.
- Bozzetti F, Stanga Z. Does nutrition for cancer patients feed the tumour? A clinical perspective. Crit Rev Oncol Hematol. 2020, 153: 103061.
- Muscaritoli M et al. ESPEN practical guideline: Clinical Nutrition in Cancer. Clin Nutr, 2021, 40: 2898-2913
- Lin X, Xiao Z, Chen T, Liang SH, Guo H. Glucose Metabolism on Tumor Plasticity, Diagnosis, and Treatment. Front Oncol. 2020 Mar 6;10:317. doi: 10.3389/fonc.2020.00317. PMID: 32211335; PMCID: PMC7069415.
- Li Z, Zhang H. Reprogramming of glucose, fatty acid and amino acid metabolism for cancer progression. Cell Mol Life Sci. 2016 Jan;73(2):377-92.
Pàgines web
- Cancer Center [internet]. EUA: Cancer Treatment Centers of America; 2023 [citat octubre de 2022]. Natural vs. Refined sugar: What’s the difference? Disponible a: https://www.cancercenter.com/community/blog/2022/10/natural-vs-refined-sugars-what-is-the-difference
- Cancer.net [internet]. EUA: American Society of Clinical Oncology; 2022 [citat setembre de 2022]. ¿El azúcar provoca cáncer? Disponible a: https://www.cancer.net/es/blog/2022-09/%C2%BFel-az%C3%BAcar-provoca-c%C3%A1ncer
- MD Anderson [internet]. Texas: MD Anderson Cancer Center, University of Texas; 2015 [citar abril de 2023]. Does cancer love sugar. Disponible a: http://www.mdanderson.org/patient-and-cancer-information/cancer-information/cancer-topics/prevention-and-screening/food/cancersugar.html
Llibres
- Bélibeau R, Gingras D. Recetas con los alimentos contra el cáncer. 1.ª ed. Barcelona: Integral; 2010.
- Bolch A, Cassileth B, Holmes M, Thomson C. Eating well, staying well during and after cancer. 1.ª ed. EUA: American Cancer Society; 2004.
- Le, A. The heterogeneity of cancer metabolism. 2ed; Springer 2021. https://doi.org/10.1007/978-3-030-65768-0_19
Actualització més recent: Juliol 2023
La xocolata té un efecte perjudicial per a les persones en tractament oncològic?
El consum moderat de xocolata no té cap efecte perjudicial sobre la salut de les persones en tractament de càncer. Dins d’una alimentació equilibrada, es pot incloure el consum de xocolata, preferiblement negra o alta en cacau (mínim 70%), sempre en quantitats moderades.
Mite
L’origen del mite, i que porta algunes persones a eliminar totalment la xocolata de l’alimentació, es podria trobar en el fet que la majoria dels aliments elaborats a base de xocolata són relativament elevats en sucres i/o greixos, i, per tant, en calories. Un consum elevat d’aquests productes pot contribuir al sobrepès i l’obesitat, factors que poden augmentar el risc d’algunes malalties, entre les quals, el càncer.
Recomanació
Podem incloure el consum de xocolata dins d’una alimentació saludable i equilibrada. L’evidència científica justifica el consum moderat de xocolata negra (>70% de cacau), dues o tres vegades per setmana sense excedir els 50 g a la setmana.
Evidència
No hi ha evidència científica que relacioni un consum moderat de xocolata amb un augment del risc de patir càncer o d’interacció amb el tractament oncològic. Durant els últims anys, s’ha reportat l'efecte beneficiós que té el consum de xocolata negra (>70% de cacau), en el sistema cardiovascular i nerviós, per la seva activitat antiinflamatòria i antioxidant, atribuït al seu elevat contingut en flavanoles, polifenols i altres compostos bioactius.
Articles científics
- Al Sunni A, Latif R. Effects of chocolate intake on Perceived Stress; a Controlled Clinical Study. Int J Health Sci (Qassim). 2014; 8(4): 393-401.
- Chapman PM. Overview of scientific evidence for chocolate Health benefits. Integr Environ Asses Manag. 2015; 1(11): 176-178.
- Goya L, Martín MÁ, Sarriá B, Ramos S, Mateos R, Bravo L. Efecto del cacao y sus flavonoides sobre biomarcadores de inflamación: estudios de cultivo celular, animales y humanos. nutrientes _ 2016; 8(4):212. https://doi.org/10.3390/nu8040212
- Esser D, Mars M, Oosterink E, Stalmach A, Müller M, Afman LA. Dark chocolate consumption improves leukocyte adhesion factors and vascular function in overweight men. FASEB J. 2014; 28(3): 1464-73.
- Vettori JC, da-Silva LG, Pfrimer K, Jordão AA, Louzada-Junior P, Moriguti JC, Ferriolli E, Lima NKC. Effect of chocolate on older patients with cancer in palliative care: a randomised controlled study. BMC Palliat Care. 2022 Jan 4;21(1):5. doi: 10.1186/s12904-021-00893-1. PMID: 34980096; PMCID: PMC8725414.
- Shin JH, Kim CS, Cha L, Kim S, Lee S, Chae S, Chun WY, Shin DM. Consumption of 85% cocoa dark chocolate improves mood in association with gut microbial changes in healthy adults: a randomized controlled trial. J Nutr Biochem. 2022 Jan;99:108854. doi: 10.1016/j.jnutbio.2021.108854. Epub 2021 Sep 14. PMID: 34530112.
- Martin MÁ, Ramos S. Impact of cocoa flavanols on human health. Food Chem Toxicol. 2021 May;151:112121. doi: 10.1016/j.fct.2021.112121. Epub 2021 Mar 13. PMID: 33722594.
- Montagna MT, Diella G, Triggiano F, Caponio GR, De Giglio O, Caggiano G, Di Ciaula A, Portincasa P. Chocolate, Food of the Gods: History, Science, and Human Health. Int J Environ Res Public Health. 2019; 16(24): 4960.
- Nabavi SF, Sureda A, Daglia M, Rezaei P, Nabavi SM. Anti-oxidative polyphenolic compounds of Cocoa. Curr Pharm Biotechnol. 2015; 16(10): 891-901.
- Braakhuis AJ, Campion P, Bishop KS. Reducción de la recurrencia del cáncer de mama: el papel de los polifenoles dietéticos. nutrientes _ 2016; 8(9):547. https://doi.org/10.3390/nu8090547
Pàgines web
- American Institute for Cancer Research [internet]. Washington DC: American Institute for Cancer Research; 2013 [citat abril de 2023]. We hear so much about antioxidant compounds in chocolate. What about cocoa and chocolate milk?. Disponible a: https://www.aicr.org/resources/blog/healthtalk-we-hear-so-much-about-antioxidant-compounds-in-chocolate-what-about-cocoa-and-chocolate-milk/
- Cancer [internet]. EUA: American Cancer Society; 2020 [citat abril 2023]. Is chocolate good for you? Disponible a: https://www.cancer.org/cancer/latest-news/is-chocolate-good-for-you.html
Llibres
- Bélibeau R, Gingras D. Recetas con los alimentos contra el cáncer. 1.ª ed. Barcelona: Integral; 2010.
- Bolch A, Cassileth B, Holmes M, Thomson C. Eating well, staying well during and after cancer. 1.ª ed. EUA: American Cancer Society; 2004.
Actualització més recent: Juliol 2023
Puc prendre edulcorants artificials?
El consum d’edulcorants artificials disponibles al mercat és segur dins de la Ingesta Diària Admissible (IDA). Malgrat això, cada vegada més, els experts recomanen limitar-ne el consum perquè no aporten cap benefici. A més, estan associats a productes ultraprocessats, el consum elevat dels quals sí que es relaciona amb problemes de salut.
Mite
En les últimes dècades, diverses afirmacions associen el consum d'edulcorants amb diferents efectes adversos sobre la salut, entre ells la possible relació amb el càncer. Alguns mitjans de comunicació han difós informes anecdòtics o publicacions de notícies que generen confusió en relació amb la seguretat dels edulcorants i l'evidència real existent.
Recomanació
Les persones en tractament oncològic poden consumir edulcorants o aliments que els continguin amb tranquil·litat, sempre dins d'una alimentació equilibrada i en quantitats moderades. Malgrat això, l'OMS (Organització Mundial de la Salut) desaconsella prendre'ls a la població general, i només justifica el seu consum en persones diagnosticades de diabetis on els edulcorants artificials poden substituir sucres que tenen un major impacte en els nivells de sucre en sang.
Evidència
Els edulcorants artificials o baixos en calories (Acesulfame-K, aspartam, sacarina…) són ingredients entre 150 i 600 vegades més dolços que el sucre, els quals ja tenen poques o nul·les calories. Aquests serveixen per endolcir els aliments i també s'utilitzen com additius alimentaris, especialment en productes i dietes per a persones amb diabetis, dietes baixes en calories, etc. L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) revisa la seva seguretat periòdicament, i el número E indica que el producte ha estat aprovat i és segur per al consum humà. Organitzacions com el Centre Internacional d'Investigacions sobre el Càncer (CIIC) i el Comitè Mixt FAO/OMS d'experts en Additius Alimentaris (JECFA) també complementen aquestes revisions i han publicat recentment les seves avaluacions sobre els efectes de l'aspartam. Actualment, només existeix evidència limitada en el cas d'un consum excessiu d'aspartam, havent estat classificat com a possiblement carcinogen per als éssers humans i concretament per a un tipus de càncer de fetge. La mateixa publicació, a més, ha reafirmat que el consum d'una quantitat que estigui dins de la ingesta diària admissible d'aquest producte és inofensiu, no sent necessari modificar el seu valor, limitat a 40 mg/kg de pes. Pel que fa als altres edulcorants artificials, no existeix evidència que estiguin associats al desenvolupament del càncer o a una interacció durant el seu tractament.
Articles científics
- Harpaz D, Yeo LP, Cecchini F, Koon THP, Kushmaro A, Tok AIY, Marks RS, Eltzov E. Measuring Artificial Sweeteners Toxicity Using a Bioluminescent Bacterial Panel. Molecules. 2018; 23(10): 2454.
- Mishra A, Ahmed K, Froghi S, Dasgupta P. Systematic review of the relationship between artificial sweetener consumption and cancer in humans: analysis of 599,741 participants. Int J Clin Pract. 2015.
- Makarem N, Bandera EV, Nicholson JM, Parekh N. Consumption of Sugars, Sugary Foods, and Sugary Beverages in Relation to Cancer Risk: A Systematic Review of Longitudinal Studies. Annu Rev Nutr. 2018 Aug 21;38:17-39. doi: 10.1146/annurev-nutr-082117-051805. Epub 2018 May 25. PMID: 29801420.
Pàgines web
- Cancer [internet]. EUA: National Cancer Institute at the National Institutes of Health; 2023 [citat juliol 2023]. Edulcorantes Artificiales y el Cáncer. Disponible a: http://www.cancer.gov/espanol/recursos/hojas-informativas/riesgo-caEUAs/edulcorantes-artificiales
- Cancer [internet]. EUA: American Cancer Society; 2023 [citat juliol 2023]. Aspartame and cancer risk. Disponible a: http://www.cancer.org/cancer/cancercauses/othercarcinogens/athome/aspartame
- Cancer Research UK [internet]. Londres: Cancer Research UK; 2023 [citar juliol 2023]. Do artificial sweeteners cause cancer? Disponible a: https://www.cancerresearchuk.org/about-cancer/causes-of-cancer/cancer-myths/do-artificial-sweeteners-cause-cancer
- Food and Drug Administration [internet]. EUA: U.S. Food and Drug Administration (FDA); 2023 [citat juliol de 2023]. European Aspartame Study. Disponible a: https://www.fda.gov/food/food-additives-petitions/aspartame-and-other-sweeteners-food
- WHO [internet]. World Health Organization; 2023 [citat juliol de 2023].Use of non-sugar sweeteners: WHO guideline. Disponible a: https://www.who.int/publications/i/item/9789240073616
- WHO [internet]. World Health Organization; 2023 [citat juliol 2023] Resultados de la evaluación del riesgo y la peligrosidad del aspartamo. Disponible a: https://www.who.int/es/news/item/14-07-2023-aspartame-hazard-and-risk-assessment-results-released
Actualització més recent: Juliol 2023
Els components de l’aigua de l’aixeta són nocius durant el tractament?
En cap cas. L’aigua de l’aixeta, sempre que estigui especificada com a aigua potable, es pot destinar a consum humà, tant per cuinar com per beure.
Mite
Algunes fonts d’informació suggereixen que consumir aigua de l’aixeta durant el tractament no és adequat, ja que alguns dels seus components (fluor, clor) poden ser nocius. L’origen d’aquesta creença pot sorgir d’alguns estudis publicats als anys noranta sobre l’increment de càncer d’ossos en rates a les quals se’ls havia subministrar aigua fluorada. A més, hi ha la creença popular que l’aigua de l’aixeta no és bona per beure perquè se’n desconeix l’origen, com es transporta o els materials de què estan fetes les canonades.
Recomanació
Beure és imprescindible, especialment per a les persones que reben tractament oncològic. Cal mantenir les cèl·lules del cos ben hidratades perquè suportin millor els tractaments. Es recomana assegurar la ingesta d’uns dos litres d’aigua (uns vuit gots) diàriament. Si es consumeix aigua de l’aixeta de manera habitual, es pot continuar fent de manera segura durant el tractament oncològic.
Evidència
No hi ha evidència científica que estableixi una relació entre el consum d’aigua fluorada i l’aparició de càncer o d’un efecte perjudicial en el tractament. La fluoració de l’aigua és una mesura de salut pública per a la prevenció de les càries dentals, però que a Espanya no es fa en l’aigua corrent. El clor s’afegeix a l’aigua amb la finalitat de desinfectar-la d’agents microbians que sí que podrien ser perjudicials per a la salut. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) reuneix grups de científics que avaluen els criteris sanitaris per garantir la seguretat de l’aigua de consum públic.
Articles científics
- Sasada T, Hinoi T, Saito Y, Adachi T, Takakura Y, Kawaguchi Y, et al. Chlorinated Water Modulates the Development of Colorectal Tumors with Chromosomal Instability and Gut Microbiota in Apc-Deficient Mice. PLoS One. 2015; 10(7): e0132435.
- Villanueva CM, Gracia-Lavedan E, Bosetti C, Righi E, Molina AJ, Martín V, Boldo E, Aragonés N, Perez-Gomez B, Pollan M, Acebo IG, Altzibar JM, Zabala AJ, Ardanaz E, Peiró R, Tardón A, Chirlaque MD, Tavani A, Polesel J, Serraino D, Pisa F, Castaño-Vinyals G, Espinosa A, Espejo-Herrera N, Palau M, Moreno V, La Vecchia C, Aggazzotti G, Nieuwenhuijsen MJ, Kogevinas M. Colorectal Cancer and Long-Term Exposure to Trihalomethanes in Drinking Water: A Multicenter Case-Control Study in Spain and Italy. Environ Health Perspect. 2017; 125(1): 56-65.
- Iro Evlampidou, Font-Ribera L , Rojas-Rueda D , Gracia-Lavedan E, Costet, N et al. Trihalomethanes in Drinking Water and Bladder Cancer Burden in the European Union. Environ Health Perspect. 2020.
Pàgines web
- Cancer [internet]. EUA: National Cancer Institute; 2017 [citat juliol 2023]. Fluoridated Water. Disponible a: http://www.cancer.gov/cancertopics/factsheet/Risk/fluoridated-water
- Cancer [internet]. EUA: American Cancer Society; 2022 [citat juliol 2023]. Water Fluoridation and Cancer Risk. Disponible a: https://www.cancer.org/cancer/risk-prevention/chemicals/water-fluoridation-and-cancer-risk.html
Monografies d’internet
- World Cancer Research Fund, American Institute for Cancer Research. Diet, nutrition, physical activity and the prevention of cancer: a global perspective [internet]. Washington DC: AICR; 2018 [citat juliol 2023]. Disponible a: https://www.wcrf.org/wp-content/uploads/2021/02/Summary-of-Third-Expert-Report-2018.pdf
Actualització més recent: Juliol 2023
Puc menjar peix blau?
Sí. El peix (tant blau com blanc) i el marisc són imprescindibles en una dieta equilibrada i variada. Són una font excel·lent de proteïnes, minerals, vitamines del grup B (B6 i B12) i vitamines A, D i E, i la millor font alimentària d’àcids grassos omega-3.
Mite
L’origen del mite sorgeix del contingut en mercuri del peix blau i els riscos que ingerir-ne comporta per a la salut. Algunes fonts defensen l’efecte negatiu que té consumir-ne durant el tractament del càncer i, per tant, promouen l’exclusió total de peix blau de l’alimentació.
Recomanació
El peix és un aliment indispensable i ha de ser present de manera habitual en l’alimentació de les persones en tractament de càncer pels seus múltiples beneficis. Es recomana un consum de peix d’entre tres i quatre vegades a la setmana, i entre aquestes, que una o dues racions siguin de peix blau (sardina, verat, seitó, anxoves, salmó...).
Evidència
Actualment, trobem evidència que assenyala un efecte beneficiós dels àcids grassos omega-3 presents en el peix blau durant el tractament i en la prevenció d’alguns tipus de tumors. El mercuri és un element que es pot bioacumular en algunes espècies depredadores de vida llarga com la tonyina, l’emperador, el peix espasa, el mero o el tauró. Tant l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) com l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN) aconsellen consumir aquestes espècies ocasionalment i recomanen evitar-les en dones embarassades, en lactància i nens d’1 a 30 mesos. El peix blau de dimensions petites (sardina, anxova, verat…) i el peix blanc no acumulen metilmercuri i, per tant, es poden menjar de manera habitual dins d’una alimentació equilibrada.
Articles científics
- Arends J, Bachmann P, Baracos V et al. ESPEN guidelines on nutrition in cancer patients. Clinical Nutrition 36 (2017) 11-48. https://www.espen.org/files/ESPEN-Guidelines/ESPEN_guidelines_on_nutrition_in_cancer_patients.pdf
- Cockbain AJ, Volpato M, Race AD, et al. Anticolorectal cancer activity of the omega-3 polyunsaturated fatty acid eicosapentaenoic acid. Gut. 2014; 63(11): 1760-8
- Devi KP, Rajavel T, Russo GL, Daglia M, Nabavi SF, Nabavi SM. Molecular Targets of Omega-3 Fatty Acids for Cancer Therapy. Anticancer Agents Med Chem. 2015; 15(7): 888-95.
- Fabian CJ, Kimler BF, Hursting SD. Omega-3 fatty acids for breast cancer prevention and survivorship. Breast Cancer Res. 2015; 17: 62.
- Geng JJ, Li H, Liu JP, Yang Y, Jin ZL, Zhang YN, et al. Nutrients and contaminants in tissues of five fish species obtained from Shangai Markets: Risk-benefit evaluation from human Health perspectives. Sci Total Environ. 2015; 536: 933-45.
- Lee KH, Seong HJ, Kim G, Jeong GH, Kim JY, Park H, et al. Consumption of fish and ω-3 fatty acids and cancer risk: An umbrella review of meta-analyses of observational studies. Advances in Nutrition. 2020;11(5):1134–49.
- McClain KM, Bradshaw PT, Khankari NK, Gammon MD, Olshan AF. Fish/shellfish intake and the risk of head and neck cancer. Eur J Cancer Prev. 2019;28(2):102-108.
- Nindrea RD, Aryandono T, Lazuardi L, Dwiprahasto I. Protective Effect of Omega-3 Fatty Acids in Fish Consumption Against Breast Cancer in Asian Patients: A Meta-Analysis. Asian Pac J Cancer Prev. 2019; 20(2): 327-332.
- Song J, Su H, Wang B-long, Zhou Y-yang, Guo L-L. Fish consumption and lung cancer risk: Systematic review and meta-analysis. Nutrition and Cancer. 2014;66(4):539–49.
Pàgines web
- EPA. Environmental Protection Agency [Internet]; [citat març 2023]. Choose Fish and Shellfish Wisely . Disponible a: https://www.epa.gov/choose-fish-and-shellfish-wisely
- European Food Safety Authority [internet]. UE: European Food Safety Authority (EFSA); 2004 [citat març 2015]. EFSA provides risk assessment on mercury in fish: precautionary advice given to vulnerable groups. Disponible a: http://www.efsa.europa.eu/en/press/news/contam040318.htm
- U.S. Food and Drug Administration. [Internet]; 2020 [citat abril 2023]. FDA issues recommendations for certain high-risk groups regarding. Disponible a: https://www.fda.gov/news-events/press-announcements/fda-issues-recommendations-certain-high-risk-groups-regarding-mercury-containing-dental-amalgam
- EPA. Environmental Protection Agency [Internet].; [citat abril 2023]. Health Effects of Exposures to Mercury. Disponible a: https://www.epa.gov/mercury/health-effects-exposures-mercury
- Aesan. [Internet]; [citat maig 2023]. Mercurio. Disponible a: https://www.aesan.gob.es/AECOSAN/web/seguridad_alimentaria/ampliacion/mercurio.htm
- FDA [Internet].. 2023 [citat abril 2023]. Mercury in Food and Dietary Supplements. Disponible a: https://www.fda.gov/food/environmental-contaminants-food/mercury-food-and-dietary-supplements
Llibres
- Bélibeau R, Gingras D. Recetas con los alimentos contra el cáncer. 1.ª ed. Barcelona: Integral; 2010.
- Bolch A, Cassileth B, Holmes M, Thomson C. Eating well, staying well during and after cancer. 1.ª ed. EUA: American Cancer Society; 2004.
Actualització més recent: Juliol 2023
Són segurs tots els envasos per emmagatzemar i conservar el menjar?
Els envasos per a l’emmagatzematge i la conservació d’aliments d’ús alimentari aprovats per la Unió Europea, dels quals es faci un ús correcte (no s’han de reutilitzar els d’un sol ús ni introduir al microones si no es troba especificat que són aptes per a això), són segurs durant el tractament d’un càncer.
Mite
Algunes fonts relacionen l'ús d'envasos de plàstic (els quals contenen Bisfenol A o BPA) amb un augment del risc de patir algun tipus de càncer, com el de mama o el de pròstata, així com també amb altres malalties. Això es deu a la possible migració de petites quantitats de BPA als aliments, que poden interferir en l'equilibri hormonal.
Recomanació
Tota la població en general, tant per sostenibilitat com per salut planetària, hauria de reduir l'ús de plàstics d'un sol ús i, per tant, també limitar aquells aliments i begudes embolicats o recoberts de plàstic. Alguns instituts de recerca en càncer recomanen limitar l'ús de productes amb BPA en càncer de mama o altres tumors hormonodependents. Aquesta recomanació no contraindica l'ús d'envasos de plàstic d'ús alimentari, sempre que s'utilitzin correctament. Es recomana prioritzar els envasos de vidre tant per emmagatzemar i conservar els aliments a casa com també per escalfar-los al microones. A més, els materials en contacte amb els aliments han de fabricar-se de conformitat amb la normativa de la UE de manera que qualsevol possible transferència als aliments no plantegi problemes amb la seguretat o tingui efectes adversos als aliments.
Evidència
Les substàncies químiques com el BPA utilitzades en contenidors de productes alimentaris poden migrar en quantitats molt petites als aliments i begudes que contenen, existint evidència limitada de possibles efectes adversos potencialment nocius per al sistema immune. Davant d'aquests riscos i la dificultat per estimar el nivell d'exposició a aquests components, recentment, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha publicat els resultats de la seva revaluació del risc per a la salut de la presència de BPA en els aliments. Aquests inclouen la reducció significativa de la IDT (ingesta diària tolerable) a 0,2 nanograms per quilogram de pes corporal al dia com a estratègia de salut pública. També alerten que totes les persones, de tots els grups d'edat amb una exposició mitjana i elevada al BPA superen aquesta ingesta, existint un problema de salut per l'exposició dietètica al BPA. Així, les autoritats estan impulsant mesures de protecció de la població com la nova Llei de Residus, prohibint l'ús del BPA, per seguir assegurant la innocuïtat dels envasos i el compliment de les noves recomanacions de l'EFSA.
Articles científics
- Calaf GM, Ponce-Cusi R, Aguayo F, Muñoz JP, Bleak TC. Endocrine disruptors from the environment affecting breast cancer. Oncol Lett. 2020; 20(1): 19-32.
- Sonavane M, Gassman NR. Bisphenol A co-exposure effects: a key factor in understanding BPA's complex mechanism and health outcomes. Crit Rev Toxicol. 2019; 49(5): 371-386.
- Konieczna, A., Rutkowska, A., & Rachoń, D. (2015). Health risk of exposure to Bisphenol A (BPA). Roczniki Panstwowego Zakladu Higieny, 66(1), 5–11.
Pàgines web
- Breast Cancer UK. Bowers L. [Internet]. 2020 [citat abril 2023]. Is our exposure to BPA higher than we thought? Disponible a: https://www.breastcanceruk.org.uk/is-our-exposure-to-bpa-higher-than-we-thought/
- European Food Safety Authority [internet]. UE: EFSA; 2022 [citat maig 2022]. Bisphenol A. Disponible a: http://www.efsa.europa.eu/en/topics/topic/bisphenol.htm?activeTab=5
- European Food Safety Authority [internet]. UE: EFSA; 2021 [citat desembre 2021]. Bisfenol A: El proyecto de dictamen de la EFSA propone reducir la ingesta diaria tolerable. Disponible a: https://www.efsa.europa.eu/es/news/bisphenol-efsa-draft-opinion-proposes-lowering-tolerable-daily-intake
- Breast Cancer Org. [Internet]. 2023 [citat abril 2023]. Exposure to chemicals in plastic. Disponible a: https://www.breastcancer.org/risk/risk-factors/exposure-to-chemicals-in-plastic
- Breast Cancer Prevention Partners (BCPP). [Internet]. 2020 [citat abril 2023] Food packaging tips. Disponible a: https://www.bcpp.org/our-work/tips-for-prevention/food-packaging/
- Harvard University: Harvard Health Publications [internet] desembre 2019; Is plastic a threat to your health? Disponible a: http://www.health.harvard.edu/fhg/updates/update0706a.shtml
- Breast Cancer Prevention Partners (BCPP) [internet] desembre 2019. Hormone disruption and breast development Disponible a: https://www.bcpp.org/resource/hormone-disruption-and-breast-development/
- Materiales en contacto con los alimentos (no date) Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria. Disponible a: https://www.efsa.europa.eu/es/topics/topic/food-contact-materials (citat abril 2023).
Actualització més recent: Juliol 2023
Necessito paelles i cassoles especials?
No. El tefló i la resta de materials disponibles al mercat aptes per cuinar són segurs i totalment aptes per a les persones durant el tractament oncològic.
Mite
Algunes fonts apunten a l’efecte nociu sobre la salut dels recobriments antiadherents dels estris de cuina, més coneguts com tefló, de manera que recomanen l’ús exclusiu de paelles i cassoles de porcellana. És possible que l’origen del mite es basi en els gasos que es desprenen d’una paella antiadherent si se sobreescalfa a altes temperatures (350-650 °C), i que podrien resultar tòxics si s’inhalessin. Aquestes temperatures no s’assoleixen mai a les cuines domèstiques.
Recomanació
No està justificat utilitzar exclusivament estris de porcellana com a únic material segur per cuinar durant el tractament del càncer; es poden utilitzar amb seguretat qualsevol dels materials disponibles al mercat. Es recomana, per a tota la població i no només a persones amb càncer, que els instruments que estiguin en contacte amb el menjar siguin de qualitat, aptes per cuinar i que estiguin en bon estat, sense ratllades o altres desperfectes.
Evidència
No hi ha evidència científica confirmada que els materials disponibles per cuinar (silicona, plàstics, ceràmica, esmalt, vidre, acer inoxidable, ferro, coure antiadherent i alumini) tinguin efectes nocius per a la salut, puguin provocar càncer o interfereixin en el tractament, sempre que s’utilitzin seguint les recomanacions del fabricant. En relació amb el tefló, l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) concreta que no hi ha evidència per classificar el tetrafluoretilè com a carcinogen, de manera que utilitzar materials que en contenen no suposa cap risc per a la salut. Podria suposar un risc si se sobreescalfessin els utensilis per sobre dels 350 °C, temperatura a què no s’arriba a les cuines domèstiques i que cremaria els aliments, que no es podrien consumir.
Articles científics
- Kontou N, Psaltopoulou T, Soupos N, Polychronopoulos E, Linos A, Xinopoulos D, et al. The role of number of meals, coffee intake, salt and type of cookware on colorectal cancer development in the context of the Mediterranean diet. Public Health Nutrition. 2012;16(5):928–35.
Pàgines web
- Canada H. Government of Canada [Internet]. Canada.ca. / Gouvernement du Canada; 2015 [citat abril 2023]. Disponible a: https://www.canada.ca/en/health-canada/services/household-products/safe-use-cookware.html
- Healthline. Healthline Media; [Internet] 2022 [citat abril 2023].Coyle D. Is nonstick cookware like teflon safe to use? Disponible a: https://www.healthline.com/nutrition/nonstickcookwaresafety#:~:text=Today's%20nonstick%20and%20Teflon%20cookware,hotter%20cooking%20methods%20like%20broiling.
- Healthline. Healthline Media; [Internet]. 2020 [citat abril 2023]. Person. Teflon cancer: Can nonstick cookware increase cancer risk? Disponible a: https://www.healthline.com/health/teflon-cancer
- Centers for Disease Control and Prevention. Centers for Disease Control and Prevention; [Internet]. 2021 [citat abril 2023]. Perfluoroalquilos (Perfluoroalkyls) Disponible a: https://www.atsdr.cdc.gov/es/toxfaqs/es_tfacts200.html
- American Cancer Society. [Internet]. 2023 [citat abril 2023]. Perfluorooctanoic acid (PFOA), perfluorooctane sulfonate (PFOS), and Related Chemicals. Disponible a: https://www.cancer.org/healthy/cancer-causes/chemicals/teflon-and-perfluorooctanoic-acid-pfoa.html
Actualització més recent: Juliol 2023
És segur fer servir el microones?
L’ús del forn microones no representa cap risc per a la salut. Les autoritats sanitàries n’avalen la seguretat des de fa anys i es pot fer servir diàriament tant per escalfar com per cuinar els aliments amb total tranquil·litat.
Mite
Hi ha molts mites al voltant del microones i els seus efectes sobre la salut, especialment pel que fa a l’ús i l’aparició de càncer. L’origen dels mites és conseqüència de la interpretació errònia dels efectes que tenen sobre les persones les radiacions que emeten aquests electrodomèstics per escalfar o coure el menjar.
Recomanació
Sempre cal fer servir recipients aptes per a microones i no superar els temps de cocció recomanats per no sobreescalfar els aliments. Podem fer-lo servir tant per escalfar com per cuinar, i representa un mètode de cocció que té avantatges davant el sistema tradicional: minimitza els temps, és net i conserva els nutrients dels aliments en una proporció una mica més alta que altres procediments culinaris.
Evidència
La cocció al microones no modifica la composició química dels aliments i tampoc emet una radiació ionitzant. L’electrodomèstic genera ones que interaccionen amb les molècules polars de l’aliment (principalment l’aigua) que produeixen moviment, i són els xocs amb molècules contigües els que generen la calor que els cuina. La seguretat de les ones microones està avalada tant per l’Organització Mundial de la Salut com per l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA), i la seva presumpta relació amb el càncer ja va ser desmentida el 2004 per l’Associació Espanyola contra el Càncer.
Pàgines web
- Can I get cancer from my microwave oven? [Internet]. Willis-Knighton Cancer Center. [citat abril 2023]. Disponible a: https://www.wkhs.com/cancer/education-resources/cancer-center-health-library/medical-procedures-tests/can-i-get-cancer-from-my-microwave-oven
- Does radiation from microwaves cause cancer? [Internet]. Cancer Council. [citat abril 2023]. Disponible a: https://www.cancer.org.au/iheard/does-radiation-from-microwaves-cause-cancer
- Microwave cooking and nutrition [Internet]. Harvard Health. 2021 [citat abril 2023]. Disponible a: https://www.health.harvard.edu/staying-healthy/microwave-cooking-and-nutrition
- Microwave ovens [Internet]. U.S. Food and Drug Administration. FDA; 2023 [citat abril 2023]. Disponible a: https://www.fda.gov/radiation-emitting-products/resources-you-radiation-emitting-products/microwave-ovens
- World Health Organization. WHO.[internet] 2005, actualizat 2023. Radiation: Microwave ovens. Disponible a: https://www.who.int/news-room/questions-and-answers/item/radiation-microwave-ovens
- Asociación Española contra el Cáncer (AECC). [internet]2004 [citat març 2015]. Campos electromagnéticos y cáncer: preguntas y respuestas Madrid: Asociación Española contra el Cáncer; Disponible a: http://www.gencat.cat/mediamb/sosten/telf/pdf/aecc.pdf
- Yashoda Hospitals. Do microwaves ovens cause cancer? [internet] 2021 [citat març 2021]. Disponible a: https://www.yashodahospitals.com/blog/do-microwave-ovens-cause-cancer/
Actualització més recent: Juliol 2023
Consumir aliments a la brasa durant el tractament d’un càncer és perjudicial?
Alguns compostos que contenen els aliments cuinats a la brasa podrien resultar cancerígens, però no hi ha cap evidència que relacioni aquest efecte amb un consum ocasional.
Mite
Hi ha molta controvèrsia i discussió sobre la idoneïtat de consumir aliments cuinats a la brasa, la barbacoa o la graella per la seva relació amb l’augment del risc de desenvolupar càncer. Algunes fonts indiquen que cal eliminar totalment de la dieta qualsevol aliment cuinat amb aquestes tècniques.
Recomanació
Actualment no hi ha cap indicació concreta sobre quina seria la freqüència de consum d’aquests aliments durant el tractament oncològic. Així doncs, la recomanació és la mateixa que per a la resta de la població: ús ocasional d’aquest tipus de tècniques de cocció, deixar prou distància entre la brasa i l’aliment per evitar que es cremi i retirar-ne sempre les parts més negres abans de menjar. Marinar la carn amb compostos antioxidants com l'all, el gingebre, el pebrot, la ceba, ajudarà a protegir l'aliment i reduirà la formació de compostos cancerígens.
Evidència
Els hidrocarburs aromàtics policíclics (HAPs) i les amines heterocícliques (AH) són compostos que es troben en aliments (peix i carn) cuinats amb aquestes tècniques o en alguns fumats. En alguns estudis s’ha observat que poden provocar canvis en l’ADN i esdevenir agents cancerígens: alguns HAPs s’han classificat com a cancerígens probables en humans per l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC). A més, l’exposició a nivells alts d’AH pot causar càncer en animals (tot i que no és gaire clara la relació en humans). Així i tot, no hi ha prou evidència que relacioni un consum ocasional d’aquests aliments amb un efecte perjudicial quan s’està en tractament per un càncer.
Articles científics
- Figg WD 2nd. How do you want your steak prepared? The impact of meat consumption and preparation on prostate cancer. Cancer Biol Ther. 2012; 13(12): 1141-2.
- Fu Z, Shrubsole MJ, Li G, Smalley WE, Hein DW, Chen Z, et al. Using gene-environment interaction analyses to clarify the role of well-done meat and heterocyclic amine exposure in the etiology of colorectal polyps. Am J Clin Nutr. 2012; 96(5): 1119-28.
- Jakobsen LS, Georgiadis S, Nielsen BF, et al. Probabilistic approach for assessing cancer risk due to benzo[a]pyrene in barbecued meat: Informing advice for population groups. PLoS One. 2018; 13(11): e0207032.
- Ollberding NJ, Wilkens LR, Henderson BE, Kolonel LN, Le Marchand L. Meat consumption, heterocyclic amines and colorectal cancer risk: the multiethnic cohort study. Int J Cancer. 2012; 131(7): E1125-33.
- Parada H Jr, Steck SE, Bradshaw PT, et al. Grilled, barbecued, and smoked meat intake and survival following breast cancer. J Natl Cancer Inst. 2017; 109(6): djw299.
- Tasevska N, Cross AJ, Dodd KW, Ziegler RG, Caporaso NE, Sinha R. No effect of meat, meat cooking preferences, meat mutagens or heme iron on lung cancer risk in the prostate, lung, colorectal and ovarian cancer screening trial. Int J Cancer. 2011; 128(2): 402-11.
- Omofuma OO, Steck SE, Olshan AF, Troester MA. The association between meat and fish intake by preparation methods and breast cancer in the Carolina Breast Cancer Study (CBCS). Breast Cancer Res Treat [Internet]. 2022 May 1 [cited 2023 Mar 31];193(1):187–201.
- Adeyeye SAO, Ashaolu TJ. Heterocyclic amine formation and mitigation in processed meat and meat products: A mini-review. J Food Prot. 2021;84(11):1868–77.
Pàgines web
- American Institute for Cancer Research [internet]. EUA: American Institute for Cancer Research; 2014 [citat març 2015]. Guide to Healthy Grilling. Disponible a: https://www.aicr.org/news/guide-to-healthy-grilling/
- American Institute for Cancer Research [Internet]. [citar març 2023]. Practicing Safe Grilling Can Reduce Cancer Risk, Experts Say. Disponible a: https://www.aicr.org/news/practicing-safe-grilling-can-reduce-cancer-risk-experts-say/
- Cancer [internet]. EUA: National Cancer Institute at the National Institutes of Health; 2010 [citat març 2015]. Chemicals in meat cooked at high temperatures and cancer risk. Disponible a: http://www.cancer.gov/cancertopics/factsheet/Risk/cooked-meats
Documents jurídics
- Reglament per al que es fixa el contingut màxim de determinats contaminants en els productes alimentaris. Reglament (CE) 1881/2006 de 19 de desembre de 2006. Diari Oficial de la Unió Europea núm. 364 (20-12-2006).
Actualització més recent: Juliol 2023
He de seguir una alimentació exclusivament ecològica?
No cal. Comprar aliments ecològics és una opció personal i no cap recomanació mèdica. A causa de l’extens marc regulador, tant els aliments ecològics com els convencionals es poden consumir de manera fiable.
Mite
Moltes fonts d’informació, no fonamentada, recomanen una alimentació “natural” o exclusivament ecològica a les persones que tenen càncer, per evitar així els residus de plaguicides o antibiòtics que poden contenir alguns aliments convencionals.
Recomanació
Consumir aliments produïts de manera més sostenible és beneficiós per a la salut del planeta, sobretot si són de proximitat. Es recomana, sigui quina sigui la tria: comprar en establiments de confiança i qualitat, consumir productes de proximitat i temporada, i netejar molt bé les fruites i verdures abans de consumir-les. Comprar aliments ecològics serà doncs una elecció personal i no una recomanació. Destacar a més, que ecològic no és sinònim de saludable, ja que també n’hi ha que contenen elevades proporcions de greixos saturats, sucres,...
Evidència
Tot i que alguns estudis indiquen que hi ha més concentració d’alguns components interessants per a la salut en productes ecològics, l’afirmació que aquests són nutricionalment o biològicament millors no és compatible amb l’actual evidència científica, que, fins avui, no ha demostrat que siguin més segurs o nutritius que els convencionals. En relació amb els efectes que té menjar aliments ecològics o convencionals sobre la prevenció o tractament del càncer, alguns estudis relacionen el consum d’aliments ecològics amb un risc més baix de desenvolupar un càncer, però es necessiten més estudis per poder establir una relació directa i un consens o recomanació concreta.
Articles científics
- Bradbury KE, Balkwill A, Spencer EA, Roddam AW, Reeves GK, Green J, et al. Organic food consumption and the incidence of cancer in a large prospective study of women in the United Kingdom. Br J Cancer. 2014; 110(9): 2321-6.
- Baudry J, Assmann KE, Touvier M, et al. Association of frequency of organic food consumption with cancer risk: findings from the NutriNet-Santé prospective cohort study [published correction appears in JAMA Intern Med. 2018; 178(12): 1732]. JAMA Intern Med. 2018; 178(12): 1597-1606.
- Ennour-Idrissi K, Ayotte P, Diorio C. Persistent organic pollutants and breast cancer: a systematic review and critical appraisal of the literature. Cancers (Basel). 2019; 11(8): 1063.
- Park YMM, White A, Niehoff N, O'Brien K, Sandler D. Association between organic food consumption and breast cancer risk: findings from the sister study (P18-038-19). Curr Dev Nutr. 2019; 3(Suppl 1): nzz039. P18-038-19.
- Glibowski P. Organic food and health. Vol. 71, Roczniki Panstwowego Zakladu Higieny. NLM (Medline); 2020. P. 131–6.
- Karavasiloglou N, Pannen ST, Jochem C, Kuhn T, Rohrmann S. Sustainable Diets and Cancer: a Systematic Review. 1234 CAancer (Mf Leitzmann and T kuhn, Section Editors) 2022.
- Kesse-Guyot E, Lairon D, Allès B, Seconda L, Rebouillat P, Brunin J, et al. Key Findings of the French BioNutriNet Project on Organic Food-Based Diets: Description, Determinants, and Relationships to Health and the Environment. Adv Nutr. 2022;13:208–24.
Pàgines web
- Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición [internet]. España: Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición (AECOSAN); 2014 [citat març 2015]. Frutas y verduras siempre seguras. Disponible a: http://www.aesan.gob.es/AECOSAN/web/para_el_consumidor/ampliacion/frutas_verduras.htm
- Beyond Pesticides [internet]. EUA: Beyond Pesticides; 2014 [citat març 2015]. Pesticide-induced diseases: cancer. Disponible a: http://www.beyondpesticides.org/health/cancer.php
- Cancer [internet]. EUA: National Cancer Institute at the National Institutes of Health; 2014 [citat març 2015]. Agricultural Health Study. Disponible a: https://dceg.cancer.gov/research/who-we-study/cohorts/agricultural-health-study
- Cancer Research UK [internet]. Londres: Cancer Research UK; 2014 [citat març 2015]. Pesticides and cancer. Disponible a: https://www.cancerresearchuk.org/about-cancer/causes-of-cancer/cancer-myths/can-pesticides-or-herbicides-cause-cancer
- Enviromental Protection Agency [internet]. EUA: United States Enviromental Protection Agency (EPA); 2014 [citat març 2015]. Pesticides: Health and Safety. Disponible a: https://www.epa.gov/pesticides
Monografies d’internet
- World Cancer Research Fund, American Institute for Cancer Research. Food, nutrition, physical activity and the prevention of cancer: a global perspective [internet]. Washington DC: AICR; 2007 [citat novembre 2015]. Disponible a: https://www.wcrf.org/wp-content/uploads/2021/02/Summary-of-Third-Expert-Report-2018.pdf
Actualització més recent: Juliol 2023
L’all té propietats anticancerígenes?
L’all i altres espècies de la mateixa família (ceba, porro, cibulet) contenen algunes substàncies que podrien tenir un cert efecte beneficiós sobre el càncer, segons proves al laboratori, però no se n’ha pogut confirmar l’efecte en humans.
Mite
L’all s’ha fet servir des de l’antiguitat per tractar diverses afeccions gràcies a les propietats antisèptiques, fungicides, bactericides, depuratives, diürètiques i de millora en la circulació. Les propietats beneficioses d’aquest aliment són tantes que s’ha arribat a parlar de propietats anticancerígenes després de treure de context resultats d’estudis observacionals o del laboratori, que no aporten informació precisa i de confiança per dilucidar si el consum d’all pot tenir efectes beneficiosos durant el tractament.
Recomanació
L’all és un ingredient comú de la nostra cultura culinària, de consum habitual i totalment recomanat dins d’una alimentació equilibrada. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana un consum d’all fresc per a adults de 2-5 grams/dia (1 o 2 grans d’all) per les seves propietats beneficioses sobre el sistema vascular. Un consum en excés podria causar efectes secundaris, com ara mal alè, pudor corporal, cremor d’estómac, nàusees o vòmits. De la mateixa manera, s’ha d’evitar consumir-ne quantitats elevades o en extractes abans i després de qualsevol cirurgia, ja que podria augmentar el risc de sagnat. Així doncs, el seu consum és opcional, i sempre utilitzat com a un ingredient més a la cuina.
Evidència
Diverses proves fetes al laboratori han observat que l’all i altres verdures de la mateixa família contenen alicina i polifenols, com la quercetina, que podrien protegir la cèl·lula de les substàncies desencadenants del càncer, reduir la proliferació cel·lular o induir la mort cel·lular de les cèl·lules canceroses. Tot i que aquestes observacions mostren que el consum d’all pot reduir el risc de desenvolupar un càncer, de moment no hi ha prou evidència científica per recomanar l’all com un aliment que ajudi a tractar el càncer, ja que no hi ha estudis clínics en humans que ho confirmin.
Articles científics
- Ansary J, Forbes-Hernández TY, Gil E, et al. Potential health benefit of garlic based on human intervention studies: a brief overview. Antioxidants (Basel). 2020; 9 (7): 619.
- Liu X, Baecker A, Wu M, et al. Raw garlic consumption and risk of liver cancer: a population-based case-control study in Eastern China. Nutrients. 2019; 11 (9): 2038.
- Yan Zhang, Xingping Liu, Jun Ruan, Xuan Zhuang, Xinzong Zhang, Zhiming Li. Phytochemicals of garlic: promising candidates for cancer therapy. Biomedicine & Pharmacotherapy, Volume 123, 2020, 109730.
- Mondal A, Banerjee S, Bose S, Mazumder S, Haber RA, Farzaei MH, et al. Garlic constituents for cancer prevention and therapy: From phytochemistry to novel formulations. Pharmacol Res [Internet]. 2022 [cited 2023 Mar 31];175:105837.
- Zhang Y, Liu X, Ruan J, Zhuang X, Zhang X, Li Z. Phytochemicals of garlic: Promising candidates for cancer therapy. Biomedicine and Pharmacotherapy. 2020 Mar 1;123.
- Wang Y, Huang P, Wu Y, Liu D, Ji M, Li H, et al. Association and mechanism of garlic consumption with gastrointestinal cancer risk: A systematic review and meta-analysis. Oncol Lett. 2022 Apr 1;23(4).
Pàgines web
- Universitat Pompeu Fabra. Nutrimedia [internet]. Actualitzat 2018. ¿Consumir ajos de forma regular ayuda a prevenir el cáncer? Disponible a: https://www.upf.edu/web/nutrimedia/-/-el-consumo-habitual-de-ajo-ayuda-a-prevenir-el-cancer-#.Ye6aiv7MJ1s
- |NCCIH [Internet]. [citat març 2023]. Garlic. Disponible a: https://www.nccih.nih.gov/health/garlic
Llibres
- Bélibeau R, Gingras D. Recetas con los alimentos contra el cáncer. 1.ª ed. Barcelona: Integral; 2010.
- Bolch A, Cassileth B, Holmes M, Thomson C. Eating well, staying well during and after cancer. 1.ª ed. EUA: American Cancer Society; 2004.
- La Mantia J, Berinstein N. The essential cancer treatment nutrition guide & cookbook. 1.ª ed. Canadá: Robert Rose; 2012.
- Phytochemicals Targeting Tumor Microenvironment in Gastrointestinal Cancers. Springer International Publishing; 2020
Monografies d’internet
- World Health Organization (WHO). WHO monographs on selected Medical plants, volume 1 [internet]. Geneva: World Health Organization (WHO); 1999 [citat març 2015]. Disponible a: https://www.who.int/publications/i/item/9241545178
Actualització més recent: Juliol 2023
Té efecte curatiu el consum de fruites vermelles?
El consum de fruites vermelles és totalment segur. El fet que se n’hagin demostrat alguns efectes sobre la salut no implica que puguin curar el càncer si es consumeixen de manera habitual o excessiva.
Mite
La recomanació de consumir fruites vermelles, tant per prevenir com per curar el càncer, es troba àmpliament estesa i és un dels consells més recurrents quan es parla d’alimentació i prevenció o tractament del càncer.
Recomanació
Incloure fruites vermelles en quantitats normals en l’alimentació és totalment segur i beneficiós per a la salut per les seves propietats antioxidants. La recomanació de menjar fruita durant el tractament indica la importància d’assegurar un consum diari de tres peces o racions de fruita fresca com més variades millor (entre les quals s’inclouen les fruites vermelles), ja que cada fruita té propietats diferents i beneficioses per a la salut. La millor manera d’aprofitar les propietats de la fruita és consumir-ne de proximitat i temporada.
Evidència
Les fruites vermelles o del bosc (gerds, nabius, mores, groselles, maduixes, etc.) són fruites petites, riques en polifenols, amb un gran poder antioxidant. Tot i que actualment la recerca ofereix resultats prometedors, l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) indica que no hi ha prou evidència que demostri l’efectivitat d’aquests compostos en el tractament i la prevenció del càncer. Entre les funcions que se’ls atribueixen hi ha la capacitat de bloquejar selectivament les proteïnes presencials que desenvolupen el càncer, la capacitat d’interferir en la formació de nous vasos sanguinis prop dels tumors i en la seva progressió, la capacitat antioxidant (captació de radicals lliures responsables de l’envelliment prematur) i la capacitat per desenvolupar mecanismes que indueixen l’apoptosi de cèl·lules tumorals. L’evidència indica que menjar fruites vermelles té un efecte beneficiós, però aquestes investigacions fins ara només han donat resultats dins l’àmbit del laboratori.
Articles científics
- Aune D. Plant foods, antioxidant biomarkers, and the risk of cardiovascular disease, cancer, and mortality: a review of the evidence. Adv Nutr. 2019; 10 (Suppl 4).
- Miller K, Feucht W, Schmid M. Bioactive compounds of strawberry and blueberry and their potential health effects based on human intervention studies: a brief overview. Nutrients. 2019; 11(7): 1510.
- Wang S, Zhu F, Meckling KA, Marcone MF. Antioxidant capacity of food mixtures is not correlated with their antiproliferative activity against MCF-7 breast cancer cells. J Med Food. 2013; 16(12): 1138-45.
- Felgus-Lavefve L, Howard L, Adams SH, Baum JI. The Effects of Blueberry Phytochemicals on Cell Models of Inflammation and Oxidative Stress. Adv Nutr. 2022 Aug 1;13(4):1279-1309. doi: 10.1093/advances/nmab137. PMID: 34791023; PMCID: PMC9340979.
- Baby B, Antony P, Vijayan R. Antioxidant and anticancer properties of berries. Crit Rev Food Sci Nutr. 2018;58(15):2491-2507. doi: 10.1080/10408398.2017.1329198. Epub 2017 Aug 14. PMID: 28609132.
Llibres
- Bélibeau R, Gingras D. Recetas con los alimentos contra el cáncer. 1.ª ed. Barcelona: Integral; 2010.
- Bolch A, Cassileth B, Holmes M, Thomson C. Eating well, staying well during and after cancer. 1.ª ed. EUA: American Cancer Society; 2004.
- La Mantia J, Berinstein N. The essential cancer treatment nutrition guide & cookbook. 1.ª ed. Canadá: Robert Rose; 2012.
Actualització més recent: Juliol 2023
El consum de te verd pot ajudar a curar el càncer?
Per poder verificar que el consum de te verd, pel seu alt poder antioxidant, té capacitat de disminuir el risc de desenvolupar càncer o exercir un efecte curatiu, encara cal fer més estudis en humans.
Mite
En els darrers anys s’ha parlat i escrit molt sobre els efectes beneficiosos del te verd sobre la salut, entre els quals es destaca que consumir-ne habitualment pot prevenir el càncer i ajuda a guarir-lo.
Recomanació
Beure te verd és una bona opció per incrementar el consum de líquids i fomentar un bon estat d’hidratació, imprescindible en una persona en tractament oncològic. A més, aportarà antioxidants amb efectes beneficiosos per a la salut. Un consum elevat de te verd (més de dues tasses al dia) podria suposar interaccions amb alguns fàrmacs utilitzats en el tractament, per això cal fer la consulta a l’oncòleg responsable. S’ha de tenir en compte també que conté teïna, de propietats estimulants, i per això no se’n recomana el consum abans d’anar a dormir o si es té insomni.
Evidència
El te verd conté una alta proporció de polifenols, com l’epigalocatequina-3-galato (EGCG), responsable principal dels seus efectes positius. Estudis científics de laboratori i en animals han demostrat que és un potent antioxidant amb capacitat in vitro per disminuir el risc de desenvolupar determinats tipus de càncer, inhibir les cèl·lules tumorals i induir-ne l’apoptosi, i disminuir l’angiogènesi. No obstant això, cal comprovar aquests efectes en estudis clínics en humans. Atès que al mercat en trobem de diferents tipus i cada persona el prepara de manera diferent, la seva funcionalitat es veu condicionada per diferents factors i cal molta informació per establir unes recomanacions concretes.
Articles científics
- Filippini T, Malavolti M, Borrelli F, et al. Green tea (Camellia sinensis) for the prevention of cancer. Cochrane Database Syst Rev. 2020; 3(3): CD005004.
- Green CJ, de Dauwe P, Boyle T, Tabatabaei SM, Fritschi L, Heyworth JS. Tea, coffee, and milk consumption and colorectal cancer risk. J Epidemiol. 2014; 24(2): 146-53.
- Braakhuis AJ, Campion P, Bishop KS. Reducing Breast Cancer Recurrence: The Role of Dietary Polyphenolics. Nutrients _2016; 8(9):547.
- Agarwal A, Kansal V, Farooqi H, Prasad R, Singh VK. Epigallocatechin Gallate (EGCG), an Active Phenolic Compound of Green Tea, Inhibits Tumor Growth of Head and Neck Cancer Cells by Targeting DNA Hypermethylation. Biomedicinas . 2023; 11(3):789.
- Miyata Y, Shida Y, Hakariya T, Sakai H. Anti-cancer effects of green tea polyphenols against prostate cancer. Molecules. 2019; 24(1): 193.
- Yang CS, Wang X. Green tea and cancer prevention. Nutr Cancer. 2010; 62(7): 931-7.
Pàgines web
- Cancer [internet]. EUA: National Cancer Institute; 2010 [citat març 2015]. Tea and Cancer Prevention: Strengths and Limits of the Evidence. Disponible a: http://www.cancer.gov/cancertopics/factsheet/prevention/tea
- Cancer Research UK [internet]. Londres: Cancer Research UK; 2015 [citat març 2015]. Green tea (Chinese tea). Disponible a: https://www.cancerresearchuk.org/about-cancer/treatment/complementary-alternative-therapies/individual-therapies/green-tea?
- Memorial Sloan Ketting Cancer center [internet]. Nueva York: Memorial Sloan Ketting Cancer center; 2014 [citat març 2015]. Green Tea. Disponible a: http://www.mskcc.org/cancer-care/herb/green-tea
Actualització més recent: Juliol 2023
Consumir llavors de lli pot curar el càncer?
Els efectes del consum de llavors de lli sobre el tractament o la prevenció del càncer no estan demostrats.
Mite
Algunes persones en tractament inclouen en l’alimentació les llavors de lli arran d’haver sentit o llegit sobre els seus possibles beneficis. Hi ha molta informació en xarxes i diverses fonts que afirmen que menjar llavors de lli pot prevenir i curar el càncer, principalment el de pròstata, de pulmó, de còlon, de recte o de mama.
Recomanació
Tot i que els possibles efectes sobre el càncer no estan demostrats, el consum moderat (d’una a tres cullerades al dia) té beneficis sobre el sistema vascular. Integrar-les en una alimentació equilibrada és segur i totalment opcional, però no una recomanació mèdica. En el cas de consumir-ne es poden moldre per facilitar l’absorció dels àcids grassos o deixar-les senceres en cas de restrenyiment. En cas de voler ingerir-ne més quantitat, cal consultar-ho amb l’oncòleg referent, ja que un consum excessiu pot suposar interaccions amb medicaments. Cal reportar-ne també l’ús en cas de càncer de mama hormonodependent, per la seva capacitat estrogènica.
Evidència
La recerca científica suggereix que les llavors de lli poden reduir el risc de càncer a través dels lignans (uns compostos polifenòlics amb capacitat fitoestrogènica), de l’àcid linolènic o dels àcids grassos omega-3 que contenen. Estudis fets en animals conclouen que els lignans actuen com a antioxidants i que les llavors de lli redueixen la formació, el creixement o la propagació d’alguns tipus de càncer. Els estudis en humans són molt limitats i de moment no hi ha prou evidència científica per recomanar les llavors de lli com a protectores o com a teràpia durant el tractament.
Articles científics
- De Silva SF, Alcorn J. Flaxseed Lignans as Important Dietary Polyphenols for Cancer Prevention and Treatment: Chemistry, Pharmacokinetics, and Molecular Targets. Pharmaceuticals (Basel). 2019; 12(2): 68.
- Lowcock EC, Cotterchio M, Boucher BA. Consumption of flaxseed, a rich source of lignans, is associated with reduced breast cancer risk. Cancer Causes Control. 2013; 24(4): 813-6.
- Parikh M, Maddaford TG, Austria JA, Aliani M, Netticadan T, Pierce GN. Dietary Flaxseed as a Strategy for Improving Human Health. Nutrients. 2019; 11(5): 1171.
- Nowak W, Jeziorek M. The Role of Flaxseed in Improving Human Health. Healthcare 2023, Vol 11, Page 395 [Internet]. 2023 Jan 30 [cited 2023 Mar 31];11(3):395.
- Shim YY, Kim JH, Cho JY, Reaney MJT. Health benefits of flaxseed and its peptides (linusorbs). Crit Rev Food Sci Nutr [Internet]. 2022 OCT 4:1-20
- Tannous S, Haykal T, Dhaini J, Hodroj MH, Rizk S. NC-ND license The anti-cancer effect of flaxseed lignan derivatives on different acute myeloid leukemia cancer cells. 2020
Pàgines web
- Memorial Sloan Kettering Cancer Center [internet]. Nueva York: Memorial Sloan Kettering Cancer Center; 2014 [citat març 2015]. Flaxseed. Disponible a: http://www.mskcc.org/cancer-care/herb/flaxseed
Actualització més recent: Juliol 2023
La cúrcuma té efectes beneficiosos durant el tractament?
Actualment no hi ha prou evidència científica que confirmi que el consum de cúrcuma durant el tractament tingui efectes beneficiosos sobre la malaltia, ja que falten assajos clínics i estudis dosi-efecte.
Mite
En els darrers anys s’ha descrit la curcumina de la cúrcuma com un dels components amb més possibles efectes beneficiosos per prevenir i tractar el càncer. Això ha fet augmentar el nombre de fonts que en recomanen el consum durant el tractament.
Recomanació
Fer servir la cúrcuma dins d’una alimentació equilibrada és totalment segur. L’ús tradicional per elaborar plats, com el d’altres espècies, no comportaria cap efecte perjudicial. En cas de consumir-ne a dosis altes, cal fer la consulta a l’oncòleg referent, ja que pot interferir amb alguns fàrmacs utilitzats en el tractament amb quimioteràpia.
Evidència
La cúrcuma és una espècia que conté en els rizomes la curcumina, a la qual s’atorguen potencials efectes anticancerígens. En diversos estudis fets al laboratori i en animals s’ha demostrat que presenta activitat antitumoral i d’apoptosi en un ampli espectre de cèl·lules, que té capacitat antioxidant (que prevé l’angiogènesi, inhibint cèl·lules canceroses i retardant el creixement i la propagació del càncer) i que té efecte antinflamatori en les cèl·lules canceroses. Els assajos clínics en humans sobre els efectes de la curcumina es troben en les primeres fases, i encara cal esperar per saber si s’introduirà en el tractament del càncer.
Articles científics
- Frenkel M, Sierpina V. The use of dietary supplements in oncology. Curr Oncol Rep. 2014; 16(11): 411.
- Giordano A, Tommonaro G. Curcumin and Cancer. Nutrients. 2019; 11(10): 2376.
- Liu D, Chen Z. The Effect of Curcumin on Breast Cancer Cells. J Breast Cancer. 2013; 16(2): 133-137.
- Pricci M, Girardi B, Giorgio F, Losurdo G, Ierardi E, Di Leo A. Curcumin and Colorectal Cancer: From Basic to Clinical Evidences. Int J Mol Sci. 2020; 21(7): 2364.
- Tan BL, Norhaizan ME. Curcumin Combination Chemotherapy: The Implication and Efficacy in Cancer. Molecules. 2019; 24(14): 2527.
- Tuorkey MJ. Curcumin a potent cancer preventive agent: Mechanisms of cancer cell killing. Interv Med Appl Sci. 2014; 6(4): 139-46.
- Zhang X, Zhu L, Wang X, Zhang H, Wang L, Xia L. Basic research on curcumin in cervical cancer: Progress and perspectives. Biomedicine & Pharmacotherapy. 2023Mar23;162:114590.
- Zheng J, Zhou Y, Li Y, Xu D-P, Li S, Li H-B. Spices for prevention and treatment of cancers. Nutrients. 2016;8(8):495.
Pàgines web
- Cancer Research UK [internet]. Londres: Cancer Research UK; 2014 [citat març 2015]. Tumeric and cancer. Disponible a: https://www.cancerresearchuk.org/about-cancer/treatment/complementary-alternative-therapies/individual-therapies/turmeric
- Memorial Sloan Ketting Cancer Center [internet]. Nueva York: Memorial Sloan Ketting Cancer Center; 2012 [citat març 2015]. Turmeric. Disponible a: http://www.mskcc.org/cancer-care/herb/turmeric
Actualització més recent: Juliol 2023
Són convenients i/o segures les dietes alternatives?
A dia d’avui, no existeix cap tipus de dieta restrictiva que tingui una clara evidència científica per al seu ús en pacients durant el tractament oncològic. De fet, moltes d’aquestes dietes poden ser potencialment molt perilloses durant el tractament.
Mite
Les xarxes socials, els mitjans de comunicació i el boca-orella estan plens de missatges i recomanacions sobre dietes alternatives "miracle" que suposadament ajuden a curar el càncer. Malauradament, el seguiment d’aquests continguts és una pràctica molt estesa entre les persones afectades pel càncer. Sovint aquestes recomanacions es fan sense la indicació de l'equip referent del tractament oncològic, la qual cosa pot posar en perill la situació clínica i nutricional del pacient. De la mateixa manera, la indicació o restricció d'aliments concrets durant el tractament oncològic ha de venir per part de l'equip mèdic tractant o del dietista-nutricionista referent. Algunes de les dietes més esteses són la dieta alcalina, la dieta del grup sanguini, la dieta macrobiòtica, la dieta vegana, la dieta cetogènica i el dejuni intermitent.
Recomanació
Un estat nutricional adequat és bàsic per fer front a la malaltia i als seus tractaments. El diagnòstic de càncer no condiciona el canvi de dieta. En cas d'hàbits dietètics poc saludables, es recomana mantenir una dieta variada, equilibrada i saludable que cobreixi les necessitats nutricionals durant aquest període. Si ja seguia una dieta vegana, macrobiòtica o vegetariana abans del diagnòstic oncològic, pot continuar fent-ho sempre sota supervisió dietètica-nutricional assegurant una aportació nutricional completa, però no ha de fer el canvi si no era el seu cas. Consulti sempre amb el seu equip mèdic referent abans de seguir qualsevol dieta que no hagi estat prescrita dins d'aquest equip o centre hospitalari.
Evidència
Hi ha poca evidència sobre els beneficis de les dietes alternatives durant el tractament del càncer. L'ús de les dietes cetogèniques i el dejuni intermitent (en diferents modalitats) són les més estudiades. No obstant això, a dia d'avui no hi ha prou evidència científica per recomanar-ne cap en els pacients amb càncer, donats els potencials efectes adversos. L'ús d'altres dietes restrictives, en molts casos, està basat en raonaments teòrics, casos anecdòtics o fonts no verificables, mancant d'una evidència científica robusta que avali el seu ús rutinari. L'evidència existent en la dieta vegana, vegetariana, macrobiòtica o basada en plantes (en anglès: plant-based) està orientada cap a la prevenció del càncer i hi ha molt pocs estudis realitzats durant el procés oncològic.
Articles científics
- Zhao H Jin H, Xian J et al. Effect of ketogenic diets on body composition and metabolic parameters of cancer patients: a systematic review and meta-analysis. Nutrients, 2022 Oct 8; 14(19):4192
- Ferro Y, Maurotti S, Tarsitano MG et al. Therapeutic fasting in reducing chemotherapy side effects in cancer patients: a systematic review and meta-analysis. Nutrients 2023 Jun 8; 15(12):2666
- Muscaritoli M, Arends J, Bachmann P et al. ESPEN practical guideline: Clinical Nutrition in cancer. Clin Nutr 2021; 40:2898-2913
Pàgines web
- Alhamzah SA, Gatar OM, Alruwaili NW. Effects of ketogenic diet on oxidative stress and cancer: A literature review. Advances in Cancer Biology - Metastasis. 2023 Jul 1;7.
- Shah UA, Iyengar NM. Plant-Based and Ketogenic Diets As Diverging Paths to Address Cancer: A Review. JAMA Oncol [Internet]. 2022 Aug 1 [citat març 2023];8(8):1201–8. Disponible a: https://jamanetwork-com.sire.ub.edu/journals/jamaoncology/fullarticle/2794147
Monografies d’internet
- American Cancer Society. Nutrición para la persona con cáncer. EUA: American Cancer Society; 2014 [citat març 2015]. Disponible a: http://www.cancer.org/acs/groups/cid/documents/webcontent/002904-pdf.pdf
Actualització més recent: Juliol 2023
Els aliments transgènics estan relacionats amb els processos tumorals?
No. No hi ha estudis científics que hagin relacionat els aliments transgènics amb processos oncològics.
Mite
Hi ha la falsa creença que els aliments modificats genèticament o transgènics es troben relacionats amb processos tumorals. Es creu que, quan es modifiquen els gens dels aliments, es modifiquen també els de les persones que en consumeixen, i d’aquesta manera apareixen mutacions i es generen possibles tumors.
Recomanació
La recomanació de seguir una alimentació saludable i equilibrada basada en el patró de la dieta mediterrània es pot fer incloent aliments d’aquest tipus, ja que la Unió Europea garanteix que el consum és segur. A més, la normativa obliga a etiquetar qualsevol aliment modificat genèticament i també els ingredients amb organismes modificats genèticament (OMG) o produïts a partir d’aquests. Així, incloure’ls o no en l’alimentació serà una opció i elecció personals.
Evidència
Els aliments modificats genèticament són els que inclouen material genètic que s’ha modificat fent servir tècniques modernes d’enginyeria genètica per conferir-los una propietat determinada, per exemple, millorar-ne les característiques nutricionals, millorar les deficiències nutricionals de la població, potenciar-ne el creixement o fer-lo més eficient, oferir resistència dels cultius a malalties o plagues, entre d’altres. La Unió Europea en garanteix el consum abans de la comercialització, comprovant que no provoquen al·lèrgies, no transfereixen material genètic ni són resistents a antibiòtics i que no es donen canvis significatius des del punt de vista nutricional. Fins avui, no existeixen estudis científics fiables ni evidència contrastada que en relacionin el consum amb l’aparició de tumors o interferències durant el tractament.
Articles científics
- Touyz LZ. Genetically modified foods, cancer, and diet: myths and reality. Curr Oncol. 2013; 20(2).
- Rodríguez AV, Rodríguez-Oramas C, Velázquez ES, de la Torre AH, Armendáriz CR, Iruzubieta CC. Myths and Realities about Genetically Modified Food: A Risk-Benefit Analysis. Vol. 12, Applied Sciences (Switzerland). MDPI; 2022
Pàgines web
- Cancer Research UK. [internet]. United Kingdom; 2019 [citat juliol 2020]. Do genetically modified food cause cancer? Disponible a: https://www.cancerresearchuk.org/about-cancer/causes-of-cancer/cancer-controversies/do-genetically-modified-foods-cause-cancer
- Asociación Española contra el Cáncer (AECC) [internet]. Madrid: Asociación Española contra el Cáncer; 2019 [citat juliol de 2020]. Creencias erróneas, mitos y pseudoterapias sobre el cáncer. Disponible a: https://www.aecc.es/sites/default/files/ebooks/GuiaCreenciasErroneas-2019_INTERACTIVO.pdf
- World Health Organizationn. WHO [internet] 2014. Food, genetically modified. Disponible a: https://www.who.int/news-room/questions-and-answers/item/food-genetically-modified
- Agencia Catalana de Seguridad Alimentaria (ACSA) [internet]. Barcelona; 2006 [citat juliol 2020]. Alimentos modificados genéticamente. Disponible a: https://acsa.gencat.cat/web/.content/_Publicacions/Informacio-temes-especifics/OMG-Castella.pdf
- Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN) [internet]. Madrid, 2006 [citat juliol 2020]. Organismos modificados genéticamente. Disponible a: https://www.aesan.gob.es/AECOSAN/web/laboratorios/subdetalle/organismos_modificados.htm
- Medical News Today [internet]. U.S, 2022. Genetically modified food: What are the pros and cons? Disponible a: https://www.medicalnewstoday.com/articles/324576
Actualització més recent: Juliol 2023
És beneficiós prendre cafè durant el tractament?
El consum moderat de cafè durant el tractament del càncer és segur, tot i que la ingesta podrà ser recomanada o no en funció de la simptomatologia o els efectes secundaris que vagin apareixent. Per això s’aconsella consultar sempre l’equip mèdic de referència.
Mite
D’una banda, anys enrere, alguns estudis científics van relacionar la ingesta de cafè amb l’augment del risc de desenvolupar càncer i especialment, càncer de pàncrees. El torrat del cafè, a més, genera acrilamida, una substància química molt controvertida. D’altra banda, alguns estudis més actuals afirmen que el consum de cafè podria estar associat a una disminució de la incidència d’alguns tipus de càncer i altres efectes beneficiosos per a la salut. Aquests dos fets han generat interrogants i dubtes entre les persones en tractament d’un càncer.
Recomanació
L’evidència no és suficient per recomanar l’exclusió o la ingesta de cafè durant el tractament, per la qual cosa el consum és opcional. La recomanació actual indica que un consum moderat de cafè pot formar part d’una alimentació equilibrada. L’EFSA (Agència Europea de Seguretat Alimentària) aconsella no superar la ingesta de 400 mg de cafeïna al dia (dosi que, repartida al llarg del dia, no té efectes perjudicials). Cal considerar que el contingut de cafeïna dependrà del tipus de cafè o la dilució, entre d’altres, i que, de mitjana, una tassa de cafè exprés conté 80 mg de cafeïna. Per això no s’haurien de prendre més de quatre cafès al dia. Una ingesta elevada de cafeïna pot interferir en els patrons del son, suposar problemes digestius o desajustaments en la tensió arterial.
Evidència
Estudis recents i més ben dissenyats que els inicials no han trobat cap relació entre el cafè i l’aparició de càncer. Fins i tot l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha eliminat el cafè com un possible carcinogen i actualment es vincula el seu consum amb múltiples beneficis per al sistema immune (en regular l'estat d'inflamació) i amb un menor risc de desenvolupar alguns tipus de càncer. S'atribueix aquest efecte als seus compostos fenòlics amb modus antioxidant i capacitat de prevenir el mal oxidatiu dels components cel·lulars que contribueixen a la patogènesi de la inflamació, el càncer i les malalties neurodegeneratives. Així i tot, l'evidència en aquest sentit no és concloent i els resultats tenen un grau de certesa molt baix, sent incert o dubtós afirmar que el cafè és beneficiós per a la salut.
Articles científics
- Alicandro G, Tavani A, La Vecchia C. Coffee and cancer risk: a summary overview. Eur J Cancer Prev. 2017 Sep; 26(5): 424-432.
- Loftfield E, Cornelis MC, Caporaso N, Yu K, Sinha R, Freedman N. Association of Coffee Drinking With Mortality by Genetic Variation in Caffeine Metabolism: Findings From the UK Biobank. JAMA Intern Med. 2018; 178(8): 1086–1097.
- Torres-Collado L, Compañ-Gabucio LM, González-Palacios S, Notario-Barandiaran L, Oncina-Cánovas A, Vioque J, García-de la Hera M. Coffee Consumption and All-Cause, Cardiovascular, and Cancer Mortality in an Adult Mediterranean Population. Nutrients. 2021; 13(4): 1241.
- Yu X, Bao Z, Zou J, Dong J. Coffee consumption and risk of cancers: a meta-analysis of cohort studies. BMC Cancer. 2011; 11: 96.
- Barrea L, Pugliese G, Frias-Toral E, El Ghoch M, Castellucci B, Chapela SP, Carignano MLA, Laudisio D, Savastano S, Colao A, Muscogiuri G. Coffee consumption, health benefits and side effects: a narrative review and update for dietitians and nutritionists. Crit Rev Food Sci Nutr. 2023;63(9):1238-1261. doi: 10.1080/10408398.2021.1963207. Epub 2021 Aug 28. PMID: 34455881.
- Murai T, Matsuda S. The Chemopreventive Effects of Chlorogenic Acids, Phenolic Compounds in Coffee, against Inflammation, Cancer, and Neurological Diseases. Molecules . 2023; 28(5):2381.
- Safe S, Kothari J, Hailemariam A, Upadhyay S, Davidson LA, Chapkin RS. Health Benefits of Coffee Consumption for Cancer and Other Diseases and Mechanisms of Action . International Journal of Molecular Sciences. 2023; 24(3):2706.
Pàgines web
- Asociación Española contra el Cáncer (AECC) [internet]. Madrid: Asociación Española contra el Cáncer; 2019 [citat juliol 2020]. Creencias erróneas, mitos y pseudoterapias sobre el cáncer. Disponible a: https://www.aecc.es/sites/default/files/ebooks/GuiaCreenciasErroneas-2019_INTERACTIVO.pdf
- Harvard Health Publishing [internet]. EUA; 2017 [citat juliol 2021]. The latest scoop on the health benefits of coffee. Disponible a: https://www.health.harvard.edu/blog/the-latest-scoop-on-the-health-benefits-of-coffee-2017092512429
- Harvard Health Publishing [internet]. EUA; 2018 [citat juliol de 2021]. Health benefits of coffee and a proposed warning label. Disponible a: https://www.health.harvard.edu/blog/health-benefits-of-coffee-and-a-proposed-warning-label-2018072514319
- American Cancer Society [internet]. EUA; 2018 [citat juliol 2021]. ¿Puede el café reducir el riesgo de cáncer? Disponible a: https://www.cancer.org/es/noticias-recientes/puede-el-cafe-reducir-el-riesgo-de-cancer.html
- European Food Safety Authority (EFSA). Unión Europea; 2017 [citat juliol 2021]. Cafeína. Disponible a: https://www.efsa.europa.eu/es/topics/topic/caffeine
- Nutrimedia: https://www.upf.edu/web/nutrimedia/-/-el-consumo-de-cafe-es-perjudicial-o-beneficioso-para-la-salud-#.Ye6WxP7MJ1s
Actualització més recent: Juliol 2023
Són perjudicials els additius alimentaris durant el tractament del càncer?
Actualment no hi ha cap evidència que relacioni una ingesta de qualsevol dels additius aprovats per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, dins de la quantitat diària admissible, amb un risc més alt de desenvolupar càncer o interferir en el tractament.
Mite
Avui dia encara continuen apareixent notícies que relacionen els additius alimentaris amb multitud d’efectes adversos per a la salut, com ara al·lèrgies, disbiosi intestinal, augment del risc de desenvolupar càncer o interaccions amb els tractaments oncològics, cosa que genera una certa incertesa sobre la seva seguretat i fa que moltes persones els evitin.
Recomanació
L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) revisa la seguretat dels additius alimentaris amb una avaluació molt exhaustiva, periòdicament, havent finalitzat l'última avaluació l'any 2020 i amb revaluacions posteriors en alguns casos concrets com l'aspartam (veure mite edulcorants). La lletra E indica que ha estat aprovat i és segur per al consum humà. Per això, els aliments que contenen additius alimentaris poden formar part d'una alimentació sana i equilibrada. Així i tot, una alimentació saludable és aquella basada en aliments frescos, de proximitat i temporada, i poc o gens processats. Disminuir la quantitat d'aliments molt processats o ultraprocessats de la nostra dieta no sols ens permetrà portar una alimentació més saludable sinó que reduirà la nostra ingesta d'additius.
Evidència
Els additius alimentaris són substàncies afegides intencionadament als aliments per crear funcions tecnològiques: donar-los color, millorar-ne la textura, endolcir-los, ajudar a conservar-los, entre d’altres. N'hi ha diferents tipus i sempre han de figurar en la llista d'ingredients indicant la funció que tenen en l'aliment. L'evidència científica dels efectes negatius dels diferents additius alimentaris és àmplia, però freqüentment poc contrastada o rigorosa. Per això l'EFSA sotmet els additius alimentaris a una avaluació molt exhaustiva, en la qual s'estableix una ingesta diària admissible per a cadascun (estimació de la quantitat de substància que una persona pot ingerir diàriament durant tota la vida sense que arribi a representar un risc apreciable per a la salut).
Pàgines web
- Asociación Española contra el Cáncer (AECC) [internet]. Madrid: Asociación Española contra el Cáncer; 2019 [citat juliol 2020]. Creencias erróneas, mitos y pseudoterapias sobre el cáncer. Disponible a: https://www.aecc.es/sites/default/files/ebooks/GuiaCreenciasErroneas-2019_INTERACTIVO.pdf
- Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN) [internet]. Madrid 2021 [citat juliol 2021]. Aditivos alimentarios. Disponible a: https://www.aesan.gob.es/AECOSAN/web/seguridad_alimentaria/subdetalle/aditivos_alimentarios.htm
- Organización Mundial de la Salud (OMS) [internet] 2018 [citat juliol 2021]. Aditivos alimentarios. Disponible a: https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/food-additives
- European Food Safethy Authority (EFSA) [internet] [citat juliol 2021]. Food improvements agent Applications regulations and guidance. Disponible a: https://www.efsa.europa.eu/en/applications/food-improvement-agents/regulationsandguidance
