És un símptoma comú durant el tractament oncològic i les causes més freqüents són els canvis en la dieta (disminució de la ingesta de líquids i/o aliments rics en fibra), la disminució o la manca d’exercici físic, i l’administració de determinats fàrmacs propis del tractament. Tot això pot disminuir els moviments intestinals, cosa que afavoreix que la femta no absorbeixi aigua i es torni seca i dura. L’evacuació es dificultarà i pot comportar dolor i molèsties.
Com el codony, el plàtan, l’arròs blanc, el pa torrat, la poma cuita o la compota.
Si no hi ha nàusees, es pot afegir una cullerada d’oli d’oliva verge a l’aigua i seguidament una peça de fruita, com una pruna, una taronja o un kiwi.
Diàriament, i si és possible a la mateixa hora, és recomanable asseure’s al vàter, tot i que en un primer moment no es facin deposicions.
Augmentar el consum de fruita fresca i verdures (preferiblement crues), llegums, cereals i derivats integrals, bolets, fruita seca i llavors. Si s’elaboren cremes, purés, sucs o batuts, no s’han de colar les preparacions per evitar eliminar-ne la fibra.
Sobretot, per a una bona salut de la microbiota, és fonamental incloure fonts de fibra prebiòtica, un tipus de fibra que alimenta a determinats bacteris. Aquestes, a canvi, produeixen components beneficiosos per a la salut que ens ajuden a regular el trànsit intestinal. Entre alguns dels aliments que contenen aquest tipus de fibra trobem:
Exemples de plats per introduir més fibra als dinars i sopars |
Preparacions amb cereals integrals o llegums amb vegetals, fruita dessecada o fruita seca:
Plats guisats/ofegats:
Truites/remenats:
Plats d’hortalisses i bolets:
|
Aliments per picar entre hores |
|
Llevat dels casos en què el tractament s’hagi vist acompanyat d’un augment de pes.
Caminar cada dia entre 20 i 30 minuts com a mínim. Si no és possible, mobilitzar l’intestí amb petits massatges rotatius a l’abdomen en el sentit de les agulles del rellotge.