La pèrdua de la gana, també anomenada anorèxia, és un dels símptomes més habituals durant el tractament oncològic. Pot aparèixer en qualsevol moment del tractament o de la malaltia. És important fer-hi especial atenció si es prolonga en el temps, perquè pot condicionar l’estat nutricional del pacient.
Aprofitar el moment del dia amb més gana per incloure els aliments més energètics i nutritius.
Aunque no se tenga apetito es relevante pensar en la necesidad de comer. No es tan importante la cantidad que se come en una sola toma, sino lo que se consigue acumular al final del día, y para ello es importante plantear pequeños objetivos que se puedan cumplir a lo largo del día.
Encara que no es tingui gana és rellevant pensar en la necessitat de menjar. No és tan important la quantitat que es menja en una sola presa, sinó el que s’aconsegueix acumular al final del dia, i per això és important plantejar petits objectius que es puguin complir al llarg del dia.
Assegurar sempre la presència de verdures (crues o cuites), farinacis (tubercles, cereals, llegums) i aliments proteics (carn, peix i ous o altres aliments rics en proteïnes, com la soia), tant en el dinar com en el sopar, tal com s’indica en el mètode del plat, tot i que sigui en petites quantitats, utilitzant un plat de postres com a base.
Són les que en molt poc volum inclouen una gran quantitat d’energia i nutrients. Es poden tenir preparades croquetes de pollastre o bacallà; empanades (de carn, tonyina, ou, formatge, etc.), que es poden tenir congelades i fregir-se o escalfar-se al moment; patés nutritius per untar unes torrades o sandvitxos; cremes i sopes energètiques, que es poden conservar a la nevera i menjar-se directament (fredes o calentes), i finalment preparacions dolces, com ara postres o per menjar entre hores, com flams, púdings o iogurts tipus grec.
Accessibles per anar picant; si es deixen en el camp visual, pot ser que es consumeixin amb més freqüència: raïm, plàtan, mandarines, cireres, maduixes, un bol de crispetes o una bossa de bastonets (blancs, integrals o amb llavors), unes galetes, fruita seca (nous, avellanes, ametlles, pinyons, festucs, anacards…) o fruita dessecada (orellanes, prunes, panses, plàtan, coco).
És recomanable beure sempre fora dels àpats i beure líquids més nutritius, com ara sucs de fruita o liquats de fruita i verdura.
Servir el menjar en plats grossos farà tenir la sensació que hi ha menys quantitat de menjar, i això pot facilitar-ne la ingesta. Cuidar la presentació amb varietat de colors, textures i olors també ajudarà a millorar-ne l’acceptació.
Tenir preparats alguns plats per evitar cuinar cada dia.
Pot ajudar a estimular la gana.
Per evitar gustos no desitjats que es puguin relacionar posteriorment amb determinats aliments.