|
El còlon és la part de l’intestí gros que comunica l’intestí prim amb el recte i l’anus. En conjunt, formen la part final de l’aparell digestiu, encarregada d’absorbir aigua, sals minerals i nutrients, i donar forma a la femta. El càncer colorectal engloba tots els tumors que poden afectar des de la primera part de l’intestí gros fins al recte i/o l’anus. Les prioritats alimentàries durant el tractament del càncer colorectal seran garantir un estat nutricional adequat, millorar els símptomes i evitar complicacions. No obstant això, pot ser complicat establir una dieta general per a aquesta malaltia, ja que depèn de diversos factors: on està situat el tumor, quins tractaments i opcions terapèutiques es duran a terme, quin és l’estat nutricional del pacient i el seu entorn social, entre d’altres. |
 |
Així, pot ser que el tractament no impliqui cap restricció dietètica o bé que comporti diferents conseqüències que requereixin alguna restricció a l’hora de menjar: pot haver-hi un risc elevat d’obstrucció del trànsit intestinal (oclusió) o ser necessària la col·locació d’una bossa per recollir les deposicions (ostomia). De manera general, per garantir un adequat estat nutricional, a banda de seguir les Recomanacions generals sobre alimentació durant el tractament del càncer, en el càncer colorectal cal:
- Prestar especial atenció a la fibra dels aliments i ajustar-ne la ingesta segons la situació individual. La fibra és una part dels aliments d’origen vegetal (fruites, verdures, llegums, fruita seca, fruita dessecada i cereals integrals) que no podem digerir i que arriba a l’intestí gros per ser descomposta pels microorganismes que hi viuen. El seu consum haurà d’ajustar-se en el cas de situacions com:
- Quan el tumor ocupi una part important del pas intestinal, per la qual cosa un consum elevat de fibra dietètica pot fer aparèixer dolors abdominals o empitjorar-los.
- Quan hi hagi risc d’oclusió intestinal.
- Quan com a resultat de la cirurgia s’hagi col·locat una ostomia (ileostomia o colostomia). Consisteix a abocar l’intestí prim o el còlon a la pell de l’abdomen perquè les deposicions surtin a l’exterior. L’obertura es diu ostomia i és on es col·loca una bossa especial, enganxada a la pell, per recollir la femta. Aquesta col·locació pot ser temporal o permanent.
- Quan aparegui diarrea.
En qualsevol de les situacions sempre serà l’especialista de referència el qui ha d’indicar el grau de restricció de fibra. En cas de presentar sensació de restrenyiment persistent o dolor abdominal intens, cal consultar l’especialista referent.
- Mantenir una microbiota diversa i equilibrada. El còlon és el lloc on habita la major part de microbiota. És per això, que, en persones amb aquesta mena de tumor, és habitual un desequilibri en aquesta, que pot donar lloc a símptomes determinats, sobretot a nivell digestiu. Així doncs, serà fonamental cuidar de l’alimentació per mantenir un bon estat de la microbiota i en conseqüència, tenir una millor resposta al tractament oncològic i evitar en la mesura possible l’aparició d’efectes secundaris.
Per mantenir una microbiota equilibrada durant el tractament, és important adaptar les recomanacions a la simptomatologia, per exemple adaptant la quantitat i tipus de fibra segons la situació digestiva. El seu consum haurà d’ajustar-se en el cas de situacions com a diarrea o restrenyiment.
- Conèixer el comportament dels aliments. A banda de la fibra, durant el tractament del càncer de còlon és important estar atent a aquest efecte que els diferents grups d’aliments tenen sobre la digestió, els moviments de l’intestí i la femta. Amb aquesta finalitat pot ser interessant fer servir un diari d’aliments durant les primeres setmanes.
- Verificar si hi ha alguna interacció aliment-medicament. En aquest tipus de càncer s’han descrit possibles interaccions amb plantes i herbes, com l’hipèric i l’àloe; amb aliments com l’aranja i el seu suc, i també amb nutrients de certs aliments i suplements, com l’àcid fòlic. Aquestes interaccions podrien donar-se segons el tractament prescrit, per la qual cosa caldrà consultar sempre l’oncòleg de referència per cada cas concret.
- Adaptar l’alimentació segons els efectes secundaris i altres símptomes que puguin aparèixer, a partir de les següents recomanacions dieteticoculinàries per a cadascun.
