|
El càncer de pròstata s’origina a partir de la transformació i proliferació anòmala de les cèl·lules de la pròstata. La pròstata és una glàndula que pertany al sistema urogenital masculí i que és exclusiva de l’home. Se situa sota la bufeta i davant del recte, i la seva funció principal és contribuir a la producció del fluid seminal. Les modalitats de tractament poden ser diferents segons les característiques individuals de la persona afectada com l’edat, el tipus i l’extensió del tumor i altres malalties cròniques que pugui tenir. Entre els diferents tractaments trobem el seguiment mitjançant observació, la cirurgia, els tractaments amb radioteràpia o quimioteràpia, el tractament focal amb crioteràpia (destrucció de cèl·lules canceroses amb temperatures molt fredes), el tractament hormonal i alguns tractaments específics. La majoria de tractaments poden comportar efectes secundaris que poden afectar en diferents graus i intensitats i comprometre l’alimentació. |
 |
Les prioritats alimentàries durant el tractament del càncer de pròstata seran garantir un estat nutricional adequat que ajudi a disminuir els efectes secundaris i les complicacions. Per aconseguir-ho, s’hauran de seguir les “Recomanacions generals sobre alimentació durant el tractament del càncer” i adaptar-les segons els efectes secundaris i símptomes que puguin aparèixer, a partir de les recomanacions dieteticoculinàries per a cadascun.
Quan el tractament és hormonal, pot ser que aparegui un desequilibri metabòlic, per la qual cosa caldrà ajustar les recomanacions generals a les possibles alteracions, entre les quals trobem l’augment de pes, la diabetis, l’alteració dels lípids, la descalcificació dels ossos o la pèrdua de massa muscular. Per fer-ho, serà necessari:
- Intentar mantenir un pes estable, seguint les pautes d’una alimentació equilibrada o ajustant aquestes quan el pes augmenti.
- Controlar l’augment de la pressió arterial. La hipertensió arterial pot aparèixer en aquest tipus de pacients; per controlar-la i tractar-la serà fonamental limitar al màxim el consum de sodi, i, per tant, de sal (clorur sòdic), i alhora portar una alimentació cardiosaludable.
- Potenciar una alimentació cardioprotectora. La hiperlipidèmia és la presència d’un nivell elevat de lípids a la sang que augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars. S’hauran de potenciar aliments d’origen vegetal no refinats (verdures i fruites, llegums, cereals integrals, tubercles i bolets), greixos cardiosaludables (peix blau, fruita seca i llavors, i oli d’oliva verge extra) i limitar els greixos saturats, els sucres i l’alcohol.
- Controlar els nivells de glucosa a la sang, per garantir que siguin com més estables millor i evitar les hiperglucèmies (pujada dels nivells de glucosa a la sang). Serà important seguir una alimentació variada i equilibrada, controlant la quantitat d’hidrats de carboni consumits. A més, cal assegurar la ingesta de fibra amb el consum de cereals integrals, llegums, fruites amb pela i verdures, i evitar els aliments o productes rics en sucres simples (sucre, mel, galetes, brioixeria…).
- Assegurar una ingesta diària de calci i vitamina D. L’osteoporosi és una malaltia freqüent en els pacients amb tractament hormonal; per això s’hauran de potenciar els aliments rics en calci i vitamina D, a més de garantir una ingesta adequada de proteïna.
- Fer activitat física i exercici. Contribueix a disminuir la pèrdua de massa muscular i mantenir la mineralització de l’os, dos factors que es poden veure alterats durant el tractament hormonal. Hi ha recomanacions per fer exercicis adequats durant el tractament del càncer de pròstata.
- Verificar si existeix alguna interacció aliment-medicament. En este tipo de cáncer, actualmente no existe ninguna interacción descrita, aunque algunos componentes de suplementos nutricionales, hierbas o plantas medicinales podrían interaccionar. La única recomendación descrita es la de tomar la abiraterona fuera de las comidas. Así mismo, es importante no añadir complementos dietéticos durante el tratamiento con radioterapia y las semanas posteriores sin el conocimiento del oncólogo de referencia.
