Alguns pacients poden presentar un augment de pes durant el tractament hormonal, a causa de l’alteració metabòlica induïda per la privació androgènica. La disminució de l’activitat física també pot ser la causa de l’augment de pes. La fatiga i el cansament fan disminuir l’acció diària i la realització d’activitat física. Quan l’increment de pes no és gaire elevat o l’especialista no indica el contrari, cal seguir les mateixes recomanacions que s’ofereixen per mantenir una alimentació equilibrada durant el tractament i evitar seguir qualsevol tipus de dieta alternativa o excloent que no hagi estat prescrita com a part del tractament oncològic.
QUÈ ET RECOMANEM?
El mètode del plat ens ajudarà a preparar àpats complets, però controlant l’energia que es consumeix, ja que la meitat sempre ha de ser a base de verdures i hortalisses. Cal dividir un plat per la meitat: una meitat ha de ser sempre a base de verdures i hortalisses, i l’altra meitat la dividim en dues, i així un quart serà l’espai apte per als aliments farinacis i l’altre per als proteics. Amb aquest mètode podem preparar plats únics, plats combinats, un primer i un segon plat o una combinació de plats petits.
En forma d’amanida, minestra, puré, al forn, al vapor, bullides, a la planxa o saltades, o dins d’altres preparacions, com ara truites o sopes. Es poden fer servir els bolets com si fossin verdura. Cal evitar condimentar-les amb salses o oli en excés.
Incloure llegums, patata, pasta, arròs o pa, entre d’altres, ja que aportaran energia. Cal triar sempre les versions integrals dels farinacis (si no hi ha cap contraindicació).
Incloure ous, peix, marisc, carn, llegums i derivats, fruita seca… Cal triar sempre les versions més magres (limitar el consum de carns i embotits greixosos) i cuinar de la manera més senzilla i baixa en greix: al forn, a la planxa, al microones, a la papillota, etc.
| Aliments rics en proteïnes | |
| Aliments d’origen animal |
|
| Aliments d’origen vegetal |
|
Màxim tres racions al dia, limitant-ne el consum en forma de sucs i com a opció de preferència per a les postres.
No sobrepassar les 3-4 cullerades soperes al dia (uns 30-40 ml). Si es fa servir un difusor per mesurar prèviament la quantitat d’oli amb una xeringa, això ajudarà a controlar-ne i dosificar-ne les quantitats.
Evitar tenir a casa aliments com ara galetes, bombons, patates xips o embotits, sucs, refrescos, llaminadures, gelats comercials… Si n’hi ha, és important no tenir-los a la vista, ja que el fet de veure’ls contínuament pot fer que es mengi molt més entre hores i molta més quantitat.
Per no repetir, evitar portar l’olla o safata a la taula. Fer servir plats petits per menjar: com que semblen més plens, fa la sensació que n’hi ha més quantitat.
Per als moments en què aparegui la necessitat de picar entre hores: fruita, pastanagues, infusions, crispetes casolanes baixes en greix, coquetes de cereals integrals, etc.
Llet desnatada o semidesnatada, iogurts baixos en greix o desnatats (sense ensucrar), formatges frescos o tendres més baixos en greix (tipus Burgos).
Tenir establerts uns horaris regulars a l’hora de menjar també ajuda a regular la sensació de gana.
Per evitar ingerir més quantitat, menjar tranquil·lament, sense distraccions o en família.
Pesar-se diàriament pot induir a la desmotivació i a una obsessió amb el pes. És recomanable pesar-se només una vegada per setmana.