Alimentació durant el tractament del càncer de pròstata

 

El càncer de pròstata s’origina a partir de la transformació i proliferació anòmala de les cèl·lules de la pròstata. La pròstata és una glàndula que pertany al sistema urogenital masculí i que és exclusiva de l’home. Se situa sota la bufeta i davant del recte, i la seva funció principal és contribuir a la producció del fluid seminal.

Les modalitats de tractament poden ser diferents segons les característiques individuals de la persona afectada com l’edat, el tipus i l’extensió del tumor i altres malalties cròniques que pugui tenir. Entre els diferents tractaments trobem el seguiment mitjançant observació, la cirurgia, els tractaments amb radioteràpia o quimioteràpia, el tractament focal amb crioteràpia (destrucció de cèl·lules canceroses amb temperatures molt fredes), el tractament hormonal i alguns tractaments específics. La majoria de tractaments poden comportar efectes secundaris que poden afectar en diferents graus i intensitats i comprometre l’alimentació.

Les prioritats alimentàries durant el tractament del càncer de pròstata seran garantir un estat nutricional adequat que ajudi a disminuir els efectes secundaris i les complicacions. Per aconseguir-ho, s’hauran de seguir les Recomanacions generals sobre alimentació durant el tractament del càncer i adaptar-les segons els efectes secundaris i símptomes que puguin aparèixer, a partir de les recomanacions dieteticoculinàries per a cadascun.

Quan el tractament és hormonal, pot ser que aparegui un desequilibri metabòlic, per la qual cosa caldrà ajustar les recomanacions generals a les possibles alteracions, entre les quals trobem l’augment de pes, la diabetis, l’alteració dels lípids, la descalcificació dels ossos o la pèrdua de massa muscular. Per fer-ho, serà necessari:

  • Intentar mantenir un pes estable, seguint les pautes d’una alimentació equilibrada o ajustant aquestes quan el pes augmenti.
  • Controlar l’augment de la pressió arterial. La hipertensió arterial pot aparèixer en aquest tipus de pacients; per controlar-la i tractar-la serà fonamental limitar al màxim el consum de sodi, i, per tant, de sal (clorur sòdic), i alhora portar una alimentació cardiosaludable.
  • Potenciar una alimentació cardioprotectora. La hiperlipidèmia és la presència d’un nivell elevat de lípids a la sang que augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars. S’hauran de potenciar aliments d’origen vegetal no refinats (verdures i fruites, llegums, cereals integrals, tubercles i bolets), greixos cardiosaludables (peix blau, fruita seca i llavors, i oli d’oliva verge extra) i limitar els greixos saturats, els sucres i l’alcohol.
  • Controlar els nivells de glucosa a la sang, per garantir que siguin com més estables millor i evitar les hiperglucèmies (pujada dels nivells de glucosa a la sang). Serà important seguir una alimentació variada i equilibrada, controlant la quantitat d’hidrats de carboni consumits. A més, cal assegurar la ingesta de fibra amb el consum de cereals integrals, llegums, fruites amb pela i verdures, i evitar els aliments o productes rics en sucres simples (sucre, mel, galetes, brioixeria…).
  • Assegurar una ingesta diària de calci i vitamina D. L’osteoporosi és una malaltia freqüent en els pacients amb tractament hormonal; per això s’hauran de potenciar els aliments rics en calci i vitamina D, a més de garantir una ingesta adequada de proteïna.
  • Fer activitat física i exercici. Contribueix a disminuir la pèrdua de massa muscular i mantenir la mineralització de l’os, dos factors que es poden veure alterats durant el tractament hormonal. Hi ha recomanacions per fer exercicis adequats durant el tractament del càncer de pròstata.
  • Verificar si existeix alguna interacció aliment-medicament. En aquest tipus de càncer, actualment no hi ha cap interacció descrita, encara que alguns components de suplements nutricionals, herbes o plantes medicinals podrien interaccionar. L’única recomanació descrita és prendre l’abiraterona fora dels aliments. Així mateix, és important no afegir-hi complements dietètics durant el tractament amb radioteràpia i les setmanes posteriors sense el coneixement de l’oncòleg de referència.