El càncer d’estómac consisteix en un creixement descontrolat i anormal d’alguna de les cèl·lules de l’estómac i pot tenir lloc en qualsevol part d’aquest òrgan. L’estómac és la part més dilatada del tub digestiu i està situat a la part superior de l’abdomen, entre l’esòfag i l’intestí prim, i a prop del diafragma i d’altres òrgans abdominals, com el fetge, el pàncrees i la melsa. És un òrgan essencial en la digestió dels aliments. Quan els aliments es masteguen i es lubrifiquen amb la saliva, baixen per la gola fins a l’estómac a través de l’esòfag. A l’estómac es barregen amb els sucs gàstrics, on es comencen a digerir. Els aliments ja digerits, juntament amb el suc gàstric, s’evacuen a la primera secció de l’intestí prim a través del pílor, gràcies als moviments de contracció i relaxació que fa la musculatura de l’estómac.

Tant el diagnòstic com la decisió del tractament que cal aplicar tenen lloc de manera multidisciplinària. Els tractaments principals es basen en la cirurgia, la quimioteràpia, la immunoteràpia i la radioteràpia. La tria del tractament es basa en diferents factors relacionats amb el pacient (estat general, situació clínica i nutricional, malalties associades, decisió del pacient), amb el tumor (símptomes que produeix, tipus i estadi del tumor) i amb el tractament (intenció, tolerància i eficàcia, tractaments previs, etc.).

La cirurgia és el tractament que s’aplica en el càncer gàstric localitzat i pot anar acompanyada d’un tractament complementari previ i/o posterior amb quimioteràpia, i a vegades també amb radioteràpia. La finalitat del tractament previ a la cirurgia és la de reduir el tumor perquè permeti una operació més eficaç, i la del tractament posterior és assegurar l’eliminació de cèl·lules tumorals després de la cirurgia. En el càncer gàstric no quirúrgic el tractament que se sol aplicar és la quimioteràpia, a vegades també combinada amb immunoteràpia i/o radioteràpia.

El càncer gàstric i de la unió esofagogàstrica es considera d’alt risc nutricional, perquè pot provocar desnutrició ja des del moment en què es diagnostica la malaltia i sobretot en els estadis més avançats. Les causes són diverses i interactuen entre si:

• Una ingesta oral inadequada, produïda pels mateixos símptomes de la malaltia, la localització i els efectes secundaris relacionats amb el tractament, com la dificultat per empassar, la sensació de sacietat, dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrees o falta de gana, poden provocar una reducció de la ingesta d’aliments i una pèrdua de pes.

• Una disminució de la massa muscular, ocasionada per una baixa ingesta, una disminució en la mobilitat i/o pel mateix efecte del tumor o tractament.

La deterioració de l’estat nutricional influeix tant en l’eficàcia, la tolerància i la resposta als tractaments com en la capacitat funcional i en la qualitat de vida. Per tot això, un bon estat nutricional pot afavorir la recuperació, disminuir les complicacions derivades del tractament, beneficiar el pacient d’una estada hospitalària més curta i un pronòstic més bo.

Les necessitats d’alimentació de la persona en tractament d’un càncer gàstric es poden classificar en funció del tractament que rebi i de la fase en què es trobi la malaltia. Així doncs, el pacient pot consultar directament els diferents apartats:

Independentment de la fase del tractament en què es trobi el pacient, aquest haurà de verificar amb l’equip mèdic si hi ha alguna interacció entre algun aliment i la medicació assignada. També és important no prendre cap suplement de vitamines, minerals, antioxidants, herbes o d’altres sense consultar l’especialista prèviament.

A banda d’una bona alimentació, és important fer una activitat física que inclogui exercicis tant de moviment (caminar, passejar, anar amb bici, nedar…) com de força, adaptats a cada situació, ja que afavoreixen una optimització de la massa muscular i la capacitat funcional del pacient.