|
El càncer de pulmó engloba tots els tumors que afecten les cèl·lules que recobreixen les vies respiratòries i els teixits pulmonars. Hi ha diversos tipus de càncer de pulmó, que es classifiquen en funció de la localització i el tipus de cèl·lula de teixit pulmonar que afecti. El tractament per a aquest tipus de càncer dependrà de molts factors, com la grandària i la localització exacta del tumor, la disseminació o l’estat general del pacient. Per tant, els efectes secundaris dels tractaments poden variar i afectar en diferents graus i intensitat. El mateix tumor o la cirurgia poden provocar una limitació en la capacitat respiratòria del pulmó i, com a conseqüència, cansament a l’hora de menjar. A més, el pulmó és a prop de l’esòfag (òrgan implicat en el transport d’aliments), el qual també pot resultar perjudicat. Per tot això, pot haver-hi dificultat per alimentar-se des de l’inici del tractament o durant aquest, i això pot comprometre l’estat nutricional del pacient. |
 |
Les prioritats alimentàries durant el tractament del càncer de pulmó seran garantir un estat nutricional adequat, que ajudi a disminuir els efectes secundaris i les complicacions. Amb aquesta finalitat, a banda de seguir les Recomanacions generals sobre alimentació durant el tractament del càncer, en el càncer de pulmó cal reforçar i considerar:
- Repartir l’alimentació en diferents ingestes al llarg del dia. Fer cinc àpats complets i incorporar-hi tots els grups d’aliments. Si apareix cansament a l’hora de menjar, es recomana, a més, incrementar el nombre d’àpats fins a set o vuit, fins i tot repartint el contingut del dinar o el sopar en dues preses. Es poden distribuir els aliments d’un dia complet en diverses preses més petites, d’alta densitat nutricional.
- Adaptar la textura dels aliments i la viscositat dels líquids. Quan apareguin molèsties o dolor a l’hora de deglutir s’haurà de preveure la modificació de la textura d’aliments i/o líquids per evitar la disminució de la ingesta i fer segura la deglució. La textura dels aliments haurà d’adaptar-se segons les necessitats, i n’hi pot haver prou amb simples modificacions o fins i tot triturant les elaboracions.
- Verificar si hi ha alguna interacció aliment-medicament. En aquest tipus de càncer s’han descrit possibles interaccions amb plantes i herbes, com l’hipèric; amb aliments com l’aranja i el suc d’aquesta, i també amb nutrients de certs aliments i suplements, com l’àcid fòlic i la vitamina B12. Aquestes interaccions podrien tenir lloc o no segons el tractament prescrit, per la qual cosa caldrà consultar sempre a l’especialista cada cas concret.
- Adaptar l’alimentació segons els efectes secundaris i símptomes que puguin aparèixer a partir de les següents recomanacions dieteticoculinàries per a cadascun d’aquests.
