És una malaltia que es caracteritza per la disminució de la densitat i qualitat òssies i, com a conseqüència, comporta un augment del risc de tenir fractures. És un dels efectes secundaris més agressius del tractament hormonal en el càncer de pròstata. A banda del tractament mèdic prescrit, l’alimentació i l’exercici físic són fonamentals per prevenir-lo i tractar-lo.
Aquests nutrients, juntament amb el calci i la vitamina D, tenen un paper important en la prevenció de la pèrdua de massa muscular i òssia.
Aliments rics en proteïnes | |
Aliments d’origen animal |
|
Aliments d’origen vegetal |
|
Les principals fonts de magnesi són la fruita seca i les llavors (ametlles, avellanes, cacauets, anacards, llavors de carbassa…); els llegums, especialment la soia i els seus derivats; els cereals sencers (arròs integral, civada…); la carn i el peix; la xocolata negra; les panses; els plàtans, i els lactis.
El calci es pot trobar en aliments tant d’origen animal com vegetal:
Origen animal |
|
Origen vegetal |
|
Les millors fonts provenen de:
Alhora, per assegurar la síntesi i l’activació de la vitamina D, s’aconsella una exposició al sol durant 10-15 minuts a l’estiu i 20-30 minuts a l’hivern, preferiblement al matí, unes tres vegades per setmana i amb protecció solar.
S’aconsella com a mínim caminar 30 minuts al dia.