La hipertensió es defineix per l’augment de la pressió arterial, quan els valors superen els 140/90 mmHg, i és un dels símptomes que pot aparèixer amb les teràpies hormonals utilitzades en el tractament del càncer de pròstata. Per tractar-la, cal disminuir al màxim, i fins i tot evitar, el consum de sodi, i, per tant, de sal (clorur sòdic), i alhora portar una alimentació cardiosaludable.
QUÈ ET RECOMANEM?
Cal limitar el consum d’aliments processats i menjars preparats, i prioritzar sempre els productes frescos, ja que la major part del sodi que consumim en l’alimentació ve de la sal afegida als aliments processats.
| Aliments aconsellats i desaconsellats en hipertensió | ||||||||||||||||||||||||||||||
|
Cal cuinar sense sal i evitar posar el saler a la taula. Al principi costarà acostumar-s’hi, però el paladar s’hi anirà adaptant. Per aconseguir-ho, es pot fer el següent:
- Condimentar els menjars amb espècies aromàtiques (pebre, pebre vermell, nou moscada, canyella, safrà, mostassa, gingebre…); herbes, tant fresques com seques (romaní, farigola, orenga, llorer, menta…); al·liacis (all, ceba, escalunya…), i cítrics, tant el suc com la ratlladura de la pela (llimona, taronja, llima…).
- Marinar la carns i el peix tant abans (macerat), durant (escabetxos…) o després de la cocció, amb àcids com vinagre, cítrics, iogurt…
- Optar per tècniques de cocció que concentrin més els sabors, com la planxa, el vapor, el forn, la papillota o el microones. Aprofitar al màxim les aromes generades gràcies a les coccions en si: torrar bé els ossos o les verdures abans de fer una sopa, brou o crema de verdures.
- Tenir eines culinàries preparades tan versàtils com olis aromatitzats, barreges d’espècies o salses i amaniments casolans com vinagretes. Per elaborar-los:
- En el cas d’espècies o herbes seques, cal escalfar oli d’oliva verge en un cassó a foc lent fins que agafi una mica de temperatura (sense que s’arribi a cremar). Una vegada tebi, s’ha d’apartar del foc, afegir-hi les espècies i/o herbes seques i deixar macerar a temperatura ambient durant un o dos dies.
- En el cas d’herbes fresques, simplement cal picar-les i barrejar-les bé amb l’oli o directament triturar-les.
- Optar per combinar en les diferents elaboracions aliments que potenciïn la resta dels gustos: àcid (vinagre, sucs de cítrics), dolç (melmelades, fruites deshidratades, mel…), amarg (cafè o xocolata negra), umami (bolets, brous de carn casolans, tomàquet deshidratat) o combinacions d’aquests, com ara salses agredolces com chutneys.
Com les sals vegetals comercials amb barreges de sal comuna o sodi (Na), les sals substitutives (sal de clorur potàssic), el glutamat monosòdic o les pastilles de brou (de carn o vegetals).
Tot i que la recomanació indica prioritzar els aliments frescos i mínimament processats, si es consumeixen aliments processats, és important saber la quantitat de sal que aporten a través de l’etiquetatge nutricional per fer la millor tria.
Segons el Reglament (CE) 1924/2006, de regulació de declaracions nutricionals en l’etiquetatge dels aliments, un producte es pot considerar baix en sal si conté menys de 0,3 g de sal per 100 g o 100 ml (o 0,12 g de sodi per 100 g o 100 ml).
La hipertensió és un símptoma que sol aparèixer juntament amb la hiperlipèmia i les hiperglucèmies. Aquest fenomen s’anomena síndrome metabòlica, i s’hauran de considerar diferents aspectes conjuntament per assegurar una alimentació adequada.