Assegut o com més incorporat millor, sempre evitant la hiperextensió del cap.

Menjar lentament i amb prou temps entre cada cullerada.

Fer àpats poc voluminosos i freqüents. Enriquir els plats o purés fent servir oli d’oliva verge, nata, formatgets, clara d’ou, fruita seca en pols o llet en pols, assegurant-ne la textura segons el grau de disfàgia.

Carn, peix, ous, soia, llegums, tofu o seitan en elaboracions amb la textura adaptada.

Pa, cereals d’esmorzar, galetes, xips, fruita amb pela, fruita seca, carns fibroses i seques, o verdures crues poden ser difícils de deglutir.

Les preparacions líquides o purés són les que causen menys dificultar per empassar. Els aliments tous com ara púdings, flams, pastissos de carn o peix també són bones opcions.

Cal intentar mantenir al màxim els plats i menús que es consumeixen de manera habitual únicament modificant-ne la textura. Menjar triturat no vol dir deixar de menjar allò que a un li agrada, únicament caldrà adaptar-ne la textura.
Gairebé totes les elaboracions i els plats d’una alimentació estàndard es poden adaptar a una textura triturada.

Aspectes que cal tenir en compte per adaptar un plat a textura modificada:

Saber de quin plat es tracta:

• Assegurar-se que ha estat conservat correctament i que està en perfecte estat per ser consumit.
• Assegurar-se que no contingui elements sòlids que puguin dificultar-ne la trituració.

Visualitzar com es pot fer la millor adaptació (si conté elements que hi donin consistència, si té líquid per triturar-lo o no, de quina manera es vol triturar, etc.).

La proteïna és imprescindible en tot el procés del tractament, per això els purés han d’incloure carn, peix, ous o proteïnes d’origen vegetal, com la soia, tant en el dinar com en el sopar. Es podrà triar entre preparar un plat complet o un primer i segon plat, tal com indica el mètode del plat. Aquest segon plat pot ser un plat senzill, equivalent al triturat d’un tros de carn o peix, o un plat elaborat.

Taula orientativa amb la quantitat de carn, peix, ou i derivats de la soia necessària per elaborar segons plats senzills que ajudin a cobrir les necessitats diàries de proteïnes. Es tracta d’aconseguir l’aliment proteic, coure’l tal com indica la taula i triturar-lo amb la resta d’ingredients (espessidors, líquid i oli).

Quan es menja triturat pot haver-hi més dificultat per acabar-se el plat, ja que la textura i el color poden avorrir. És important barrejar diferents consistències i colors.
Respecte a la quantitat, es recomana fer un triturat únic, d’uns 300 ml com a màxim (bol mitjà), o bé dos triturats petits, repartint-ne la quantitat i simulant un primer i un segon plat.

La seva aportació en vitamines i compostos bioactius són imprescindibles durant el tractament. Cal consumir sopes o purés freds de vegetals tipus gaspatxo o salmorejo, preparar amanides i triturar-les, i també preparar purés de fruita amb una o diverses fruites.