Assegut o com més incorporat millor, sempre evitant la hiperextensió del cap.

Menjar lentament i prou amb temps entre cada cullerada.

Fer àpats poc voluminosos i freqüents. Enriquir els plats o purés utilitzant oli d’oliva verge, nata, formatgets, clara d’ou, fruita seca en pols o llet en pols, assegurant-ne la textura segons el grau de disfàgia.

Carn, peix, ous, llegums i derivats (soia texturitzada, tofu) en elaboracions amb la textura adaptada.

Pa, cereals d’esmorzar, galetes, xips, fruita amb pela, fruita seca, carns fibroses i seques, o verdures crues poden ser difícils de deglutir.

Les preparacions líquides com purés o cremes són les que causen menys dificultar per empassar. Els aliments tous com ara púdings, flams, pastissos de carn o peix també són bones opcions.

• Guisats, sopes, cremes, flams, púdings, purés, formatges tendres, iogurts, fruites madures (sense suc), vegetals, pastes i arrossos passats, peix i carn molt tendres i amb suc, truites.

• Coure sempre tots els aliments fins que quedin tendres. Fer servir l’olla de pressió és una bona opció per estovar els aliments, com ara la carn i alguns vegetals.

• En alguns casos, pot ser suficient tallar el menjar a trossets ben petits, en altres caldrà que tot quedi ben aixafat i homogeni amb l’ajuda d’una forquilla.
• Si escau, afegir-hi salses, brous o sucs, sobretot en els aliments més secs, com algunes carns o alguns peixos. Amb les salses se’n facilitarà la deglució.

• Tenir en compte si les elaboracions amb dobles textures (sopa de fideus, guisats amb salsa…), d’inici adequades en una alimentació de fàcil masticacio, són aptes en el cas concret.

Intentar mantenir els plats i els menús que es consumeixen de manera habitual únicament modificant-ne la textura. Menjar triturat no vol dir deixar de menjar allò que a un li agrada, únicament caldrà adaptar-ne la textura. Gairebé totes les elaboracions i els plats d’una alimentació

Aspectes que cal tenir en compte per adaptar un plat a textura modificada

Saber de quin plat es tracta:

• Assegurar-se que ha estat conservat correctament i que està en perfecte estat per ser consumit.
• Assegurar-se que no contingui elements sòlids que puguin dificultar-ne la trituració.

Visualitzar com es pot fer la millor adaptació (si conté elements que hi donin consistència, si té líquid per triturar o no, de quina manera es vol triturar, etc.). Recordar que en general és millor escalfar el plat per poder triturar-

En alguns casos on la dificultat en deglutir és de maneig més complicat, pot ser necessari tamisar les elaboracions per aconseguir purés molt homogenis, no barrejar purés de diferents consistències, evitar elaboracions que d’inici poden semblar fàcils de deglutir (sopa d’arròs, sopes de pasta fina…) o fins i tot, requerir una consistència de puré de les mateixes característiques sempre.

La proteïna és imprescindible en tot el procés del tractament, per això els purés han d’incloure carn, peix, ous o proteïnes d’origen vegetal, com la soia, tant en el dinar com en el sopar. Es podrà triar entre preparar un plat complet o un primer i segon plat, tal com indica el mètode del plat. Aquest segon plat pot ser un plat senzill, equivalent al triturat d’un tros de carn o peix, o un plat elaborat.

Taula orientativa amb la quantitat de carn, peix, ou i derivats de la soia necessària per elaborar segons plats senzills que ajudin a cobrir les necessitats diàries de proteïnes. Es tracta d’aconseguir l’aliment proteic, coure’l tal com indica la taula i triturar-lo amb la resta d’ingredients (espessidors, líquid i oli).

Quan es menja triturat pot haver-hi més dificultat per acabar-se el plat, ja que la textura i el color poden avorrir. És important barrejar diferents consistències i colors.

Respecte a la quantitat, es recomana fer un triturat únic, d’uns 300 ml com a màxim (bol mitjà), o bé dos triturats petits, repartint-ne la quantitat i simulant un primer i un segon plat.

La seva aportació en vitamines i compostos bioactius són imprescindibles durant el tractament. Cal consumir sopes o purés freds de vegetals tipus gaspatxo o salmorejo, preparar amanides i triturar-les, i també preparar purés de fruita amb una o diverses fruites.